En llegir l’evangeli d’avui, què fàcil que és deixar-nos endur per un romanticisme de cartró pedra, de molses i de suros, de figuretes de fang i de cançons de Nadal. Ens ho sabem tant, ens ho hem dit tantes vegades, que no parem esment a la realitat explicada en el conte del naixement de Jesús a Betlem: un pare i una mare amb un nadó acabat de néixer en una menjadora. Segurament no hi van veure res que no veiessin sovint entre la gent humil que no es podia permetre allotjar-se a l’hostal.
On
és doncs, el misteri de Nadal? Segurament que, veient-hi amb els ulls de cada
dia, els pastors no haurien vist res de res. El que és especial d’aquesta
història en la qual fonamentem la nostra fe, és que allò que l’evangelista ens
demana és, ni més ni menys que veiem més enllà d’allò que veiem; que sentim, i
que escoltem, més enllà d’allò que sentim. Que ens fem conscients que
participem d’una glòria que és més gran que nosaltres, però que
indefectiblement neix en cadascun de nosaltres. Per això, quan la fe ens falla,
quan ja no podem ni creure en les cançons de Nadal, ni en els poemes que tant
ens inspiraven, només ens resta demanar humilment a Déu que giri la mirada cap
a nosaltres perquè li puguem dir Pare.
Els
pastors no sabien res. Segurament no sabien llegir, ni escriure; segurament
eren considerats els ignorants entre els ignorants. Això sí: sabien percebre
els signes de l’oratge, es refiaven del cant dels ocells i del tombant de les
nuvolades: hi sabien veure i sabien com escoltar. Posseïen el tresor d’una fe
senzilla. Nosaltres som més complexos que els pastors, i està bé que sigui així.
Cal, però, destriar el gra de la palla i fixar-nos en allò que és rellevant de
la nostra fe d’homes i de dones del carrer: que tots som fills del mateix Pare.
Les
lectures i l’evangeli d’avui són una invitació a fer-nos senzills, i humils, i
tanmateix gloriosos i plens perquè la nostra fe, ximple com a vegades sembla,
té les arrels en el missatge encarnat per aquest infantó a l’establia de
Betlem: en Ell, tots hem esdevingut germans. Cantem doncs i celebrem-ho com Déu
mana!
Família Vives
Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada