Ahir era dissabte: tenia una estona lliure que vaig voler aprofitar per posar fil a l’agulla a preparar el comentari de les lectures del diumenge. Les vaig llegir, les vaig meditar i vaig començar a donar voltes sobre què podria dir, sense sortir-me’n gaire.
Al
vespre vam anar al teatre a veure “El pare”:
una història colpidora sobre un pare amb Alzheimer i la seva família.
Està tan ben escrita i tan ben
interpretada que fou un cop al ventre, un nus al pit, uns ulls humits, emoció pura. Fou també reviure
per una estona la duresa, el desconcert, la ràbia, la tristesa i les llàgrimes
d’una època ja passada de la nostra vida.
Encara
xocada per l’obra de teatre, van ressonar de nou les paraules de Joan: “Mireu
l’anyell de Déu que lleva el pecat del món”. “Aquell sobre el qual veuràs que
l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” I també l’afirmació que fa Joan al llarg del text en dues ocasions: “Jo no sabia qui era”.
“Jo
no sabia qui era”. Sempre hi ha un
moment de reconeixement, de descobriment, de revelació –en el sentit més
original de treure els vels- que ens
permeten “saber qui és”. I que ens permeten poder contestar a les preguntes que
es fan –i ens fan- en d’altres passatges de l’evangeli: “Qui diu la gent que
soc jo?” “I vosaltres, qui dieu que soc jo?”. Preguntes que hem de respondre
des del nostre cor, tot i que potser no tindran mai una expressió amb paraules
del tot completa.
“Mireu l’anyell que lleva el pecat del món”.
Rellegint aquestes paraules, afloren respostes des de dins meu i em sento
reconfortada. Jesús és totalment ple de l’Esperit, de l’alè de vida més fonda i
més transformadora. I no se’l guarda per ell:
en fa partícip a tothom, car amb el baptisme al riu Jordà comença la seva
missió pública. Es fa solidari de les nostres xacres, per alliberar-nos-en i
ensenyar-nos, amb la seva vida, un camí d’alliberament.
“Mireu
l’anyell que lleva el pecat del món”. Com alleuja saber que es fa un de nosaltres, assumint la nostra condició. Com
alleuja saber que camina al nostre costat i comparteix aquest dolor i tants
d’altres. Com alleuja saber que estem en tan bones mans que “el jou esdevé suau
i la càrrega, lleugera”.
Griselda
Gasulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada