“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”
Una
veu des del cel digué aquestes paraules mentre baixava sobre d’Ell una figura
corporal com un colom. Aquesta fou l’escena en la qual Jesús va voler rebre al
riu Jordà el baptisme d’aigua de Joan. El precursor i el Salvador junts, segurament
per darrera vegada. Així ho descriu l’evangelista Mateu, gairebé amb les mateixes
paraules que ho fan els tres evangelis sinòptics. I amb paraules semblants
també ho llegim a la lectura del profeta Isaïes, on presenta el seu servent com
aquell: “que no crida ni alça la veu, no
es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama
del ble que vacil·la”. I en
els Fets dels Apòstols veiem com Pere es rendeix a l’evidència: “Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit
Sant i amb poder.” Estem davant de la presència de l’Esperit Sant,
una de les tres vegades que es deixa veure en forma corporal a l’evangeli. Ho
fa en forma de colom en el baptisme i en la transfiguració, i en forma de
llengües de foc el dia de Pentecosta. Parlem
de Jesús, parlem de Déu de manera natural i ens sembla que ho entenem bé, Déu
és el pare i Jesús el fill, però sense l’Esperit Sant, no entendríem res de
res. Déu és invisible i Jesús és la figura visible de Déu que el fa present com
a pare: Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des
d'ara ja el coneixeu i l'heu vist” L’Esperit
Sant el podem identificar amb la persona de Jesús, per més que és tan invisible
com el Pare, però Jesús l’anuncia de tal manera que la figura de l’Esperit Sant
s’identifica amb Ell: “Us he dit tot això mentre he estat amb
vosaltres, Els
nostres pares ens han donat la vida i pel baptisme ens és donat l’Esperit Sant
que ens fa partícips de la vida eterna, ens allibera del pecat i ens integra a
la comunitat de creients. Primer, naixem a la vida i, després, amb el baptisme,
naixem de nou a la plenitud de la vida. Josep
Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada