Instagram WhatsApp YouTube

28 de juny 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Déu espera la nostra resposta; no podem fallar-li!!!

Obra de Bill Viola, The Crossing, que és una metàfora visual de la transformació espiritual. Una figura humana és travessada successivament per l'aigua i el foc fins a desaparèixer.  Relació amb el text:  «deixar que el seu amor ens envaeixi»; la conversió interior; el Baptisme i la Vida Nova de què parla sant Pau; deixar enrere l'home vell.
Aquesta és la disjuntiva: prioritzar l’amor a Déu en Jesucrist com a vivència fonamental,   deixar que el seu amor ens envaeixi, ens guiï i transformi les nostres vides? O viure la fe i l’amor a Déu com una rutina secundària i complementària de la nostra vida, conseqüència de la nostra educació i cultura?

L’amor és un sentiment difícil d’explicar i de definir; potser és més fàcil parlar d’alguns  dels seus efectes. L’amor ens omple el cor, crea complicitats, és transformador, és entrega i anhela ser correspost. L’amor és font de goig i joia; aquesta és la seva gratificació.

Crec que els creients en Crist tenim dues categories o tipologies d’amor: l’amor a Déu, que és transcendent i espiritual, i l’amor als nostres éssers estimats i també a tots els homes de la terra. El primer consisteix en estimar Déu a través de Jesucrist, seguir el seu camí, i deixar que Ell guiï la nostra vida. El segon consisteix a viure la vida de cada dia a la nostra manera, sense pensar gaire en Déu, convençuts  que amb l’amor humà en tenim prou ,  que som autosuficients i  que no necessitem que ningú ens marqui el nostre camí.

Mateu, en el fragment de l’Evangeli, relata com Jesús s’adreça als seus deixebles i també a nosaltres per parlar de l’amor, i ho fa amb unes paraules contundents . Ens diu que hem d’ estimar Déu per sobre de totes les coses, i que aquest amor ha de ser prioritari, el motor que mogui les nostres accions , el nostre comportament i la nostra vida. I és que Déu  ens ha estimat tant que ens ha donat el seu Fill  per que ens mostri el camí de la Salvació que porta al Pare, i, a més , ens envià el seu Esperit Sant per donar-nos la força per seguir aquest camí.

Jesús, al final de aquest fragment, ens reconeix com a seguidors seus i anuncia que el que aculli aquells  que estan amb Ell, Déu els donarà una recompensa, que no és altra que el seu Amor infinit.

Pau recorda als romans i a nosaltres que, pel Baptisme, Déu ens ha donat el do de la fe, ens ha introduït en l’equip de seguidors de Crist i hem passat a formar part de la seva vida. Amb la seva Mort hem mort al pecat i amb la seva Resurrecció vivim amb Ell una Vida Nova. 

En la primera lectura, Eliseu vol agrair a una dona l’acolliment que sovint li ha ofert a casa seva,  perquè sap que “és un sant home de Déu”. Eliseu, desprès de dona-hi voltes, finalment li anuncia un regal anhelat i tendre: “L’any que ve , per aquest temps, tindràs un fill als braços”.

 Àngels Vilaró