12 de febrer 2025

Paraules de Mn.Jubany al final de la missa d’acció de cloenda del 75è aniversari



Estem acabant de celebrar l’eucaristia d’acció de gràcies a Déu, per aquests 75 anys (avui, ja 76) de l’erecció de la parròquia de Sant Ildefons. Al llarg d’aquest any hem realitzat diferents actes, però, de tots, els més rellevants són les dues eucaristies, la que vàrem celebrar fa un any a l’inici, presidida pel pare abat de Montserrat, Dom Manel Gasch, i la que acabem de celebrar ara, presidida pel nostre pastor, cardenal Joan Josep Omella. Cal dir-ho i és veritat, la història de la nostra parròquia, com la de totes les comunitats que s’apleguen en nom del Senyor, és una història de gràcia. I això em permet fer-me meva l’expressió del salmista: “Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?” Ho hem de fer reconeixent i agraint tots els dons i favors que d’ell hem rebut. Avui 25 de gener, que litúrgicament és la festa de la conversió de sant Pau, em sembla adient que recordem les paraules de l’apòstol dels gentils a l’areòpag d’Atenes, i que reconeguem “que en ell (el Senyor) vivim, ens movem i som.”

El lema que el Consell pastoral va escollir per aquest aniversari comença dient: Mirada agraïda al passat. I és el que hem fet durant aquest any d’aniversari. Tot donant gràcies a Déu, hem volgut reconèixer i agrair tots els dons, bons exemples i activitats que han fet els qui al llarg d’aquests anys han format part de la nostra comunitat i ara viuen en la plenitud de l’amor de Déu. El seu testimoni ens esperona, com diu l’Escriptura: envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment. Amb el seu testimoni tots hem rebut un senyal de l’amor de Déu.

Durant aquests darreres mesos, tot organitzant els actes, alguns de vosaltres us heu dedicat a treure la pols de diferents documents i fotos, actes de les reunions d’aquests 75 anys, i, personalment, he escoltat molts testimonis orals. Alguns d’aquests testimonis, me’ls heu dit, com diuen en castellà’, “los veteranos  del lugar”.  Reconec que gràcies a ells, conec millor la nostra història, una història molt semblant a la d'altres comunitats cristianés, que ha estat una història de gràcia.

El nostre lema continua dient: Per viure el present. La nostra mirada al passat no és nostàlgica, ans tot el contrari, ens esperona per donar respostes a allò que ens demanen els signes dels temps en els nostres dies. Al si del Consell pastoral hem reflexionat, sobre el que l’Esperit del Senyor ens sol·licita per ser-hi fidels ara i aquí. No és el moment de fer una llista dels desafiaments que tenim en una societat secularitzada com al que vivim. En direm un: el desafiament de superar els grans dèficits en la transmissió de la fe a les noves generacions, i tantes mancances socials.

En l'àmbit eclesial ens trobem en ple Jubileu. Desitgem que aquest any sant, tal com escriu el papa Francesc a la butlla del jubileu: “pugui ser per a tothom un moment de trobada viva i personal amb el Senyor Jesús, «porta» de salvació (cf. Jn10,7.9); amb Ell, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com la «nostra esperança» (1Tm1,1)”.

En l'àmbit parroquial, en el futur més immediat, tenim el gran repte de donar resposta amb creativitat, esperit de comunió i generositat, a la nova estructura territorial de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquí caldrà la col·laboració de tots.

I acabem amb la darrera idea que proclama el lema; projectar-se cap al futur. No tenim cap bola de vidre per predir com serà el futur, el que hem de fer és posar-nos en mans del Senyor. En ple any jubilar, ens fem nostres les paraules de Pau que ens recorda, el Papa: l’Esperança no defrauda. I també les que escriu el bisbe de Roma, a la butlla de convocatòria: “una virtut estretament emparentada amb l’esperança: la paciència. Estem acostumats a voler-ho tot i immediatament, en un món on la pressa s’ha convertit en una constant. ... La paciència, que també és fruit de l’Esperit Sant, manté viva l’esperança i la consolida com a virtut i estil de vida. Per tant, aprenguem a demanar amb freqüència la gràcia de la paciència, que és filla de l’esperança i alhora la sosté”.

I a aquestes paraules d’acció de gràcies encara cal afegir-hi alguns motius més. El primer és el patró de la nostra comunitat, sant Ildefons, la seva imatge, juntament amb la de sant Narcís, ha presidit totes les celebracions de la nostra parròquia des dels temps que estava ubicada a la capella de les religioses de l’Infant Jesús a la Travessera de Gràcia (ho recordo molt bé, perquè fou allà on vaig rebre per primera vegada la comunió i les imatges ja hi eren presents). A sant Ildefons, monjo, bisbe, apologeta, defensor de la virginitat de Maria, li demanem que ens continuï cobrint i protegint amb el mantell que li donà la Mare de Déu.

També vull agrair a tots els que heu fet possible aquest acte i els altres actes amb motiu d’aquest 75è aniversari; heu estat nombrosos. No cito noms perquè hi ha el perill d’oblidar-ne algun. I en nom del Consell pastoral i en el meu propi, agraïm al bisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella que acceptés, de seguida, presidir la celebració.

Vull agrair als mossens que ens acompanyen en aquesta celebració la seva presència i la seva amistat: Mn. Lluís Saumell, pare Ramon M. Nogués, Mn. Xavier Dou, Mn. Vicent Benedicto, rector de la Parròquia de Núria, Mn. Joan Torrent, Mn. Marc Labori, secretari del Sr. Cardenal, i bon amic. Fra Francesc Costa, guardià dels franciscans. Excusa la seva assistència el pare Ramon Terrós, el qual, per motius de salut, no s’ha pogut desplaçar des de Mataró. Molts mossens m'han fet arribar la seva comunió amb aquest acte; el fet que el celebrem un dissabte al vespre, coincidint amb nombroses misses vespertines, els ha impedit ser aquí amb nosaltres.

Durant tota la celebració hem gaudit de molt bona música, això ha estat possible gràcies a Mercè Cano i a tots els membres del cor. Mercè, gràcies, una vegada més, pel teu saber fer, però sobretot, per la teva disponibilitat i simpatia; l’agraïment s’estén, per descomptat, a tots els que formeu el cor. Aquest cor, que en el nostre argot anomenem “del miracle”, ja que el formeu persones que participeu del cant coral en diferents agrupacions corals, i us aplegueu aquí per participar de les grans celebracions, per Nadal i altres, com avui.

I el darrer motiu d’acció de gràcies té dos noms, Josep Guiu i Núria Puget.  El matrimoni d’en Josep i Núria és el que millor visualitza l’estimació i el servei a la comunitat. Ells dos foren durant trenta-sis anys, la cara amable i acollidora de la nostra comunitat, sense escatimar hores i amb absoluta dedicació. No es pot escriure la història de la nostra comunitat sense que ells dos n’ocupin una pàgina important. En aquest acte senzill, però molt sentit, els donem les gràcies. En Josep rebrà el nostre agraïment des del cel, la Núria la tenim entre nosaltres.

Núria, quan jo vaig arribar a Sant Ildefons ja feia anys que us havíeu jubilat, físicament no vivíeu entre nosaltres; ara bé, éreu presents en el record i l’agraïment de molts. Núria i Josep, formeu part important de la nostra família parroquial. Ho subratllo: són moltes les persones que han format part i formen part de la nostra comunitat, algunes de rellevants, la majoria persones que no són tan conegudes, però puc dir, i em sembla que no m’equivoco, que els qui millor les representen sou el teu marit Josep i tu.

 

Josep M. Jubany


Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)