Reflexions a la Paraula de Déu

En Mohamed, intern de la presó de Quatre Camins, és amic meu. L’altre dia em diu:

- Em podries portar targetes de felicitació per poder desitjar un Bon Nadal als meus familiars?

- Escolta Moha -li dic- ets musulmà i per tu el naixement de Jesucrist no té cap sentit.

- Sí -em contesta- tens tota la raó, però el Nadal és una festa molt gran; haig de felicitar la meva família.

Això m’ha fet pensar i ha desfermat la meva imaginació: El Sant Pare i els seus bisbes, davant el volum impressionant que té aquesta festa que omple llars i ciutats, prenen una decisió valenta. Declaren que la celebració més important del cristianisme és la resurrecció de Jesuscrist, moment en què demostra que venç la mort perquè és el Fill de Déu. És més transcendental que el seu naixement per molt que es produís gràcies a l’Esperit Sant i a la mare Verge. Proclama el Papa que desapareix la Festa del dia vint-i-cinc de desembre i la celebració litúrgica es trasllada a l’últim diumenge de l’any.

El trauma mundial seria d’autèntica catàstrofe. La disbauxa consumista d’aquests dies desapareixeria. El comerç de tot ordre trontollaria i la crisi s’agreujaria sense aturador. Això no és possible. He tingut un mal pensament. La realitat és que encara que milions de persones ignorin la Missa del gall, la festa hi és i, malgrat tot, té grans valors. És un goig veure les famílies celebrar-la amb regals i àpats. També és un goig veure les esglésies que s’omplen com mai a la Missa del pollet o del gall i això és molt bo. El Sant Pare mai no tindria aquella mala idea.

Aniré a la Missa del gall i m’ho passaré bé. Aniré també a les restolines de després de la Missa i compartiré amb molt de goig el dinar familiar. Desitjaré el Bon Nadal a tothom i ho faré afegint-hi sempre el Bon Any i, si sé que algú té un problema o projecte, hi posaré interès especial. El bon desig no ha de quedar reduït al vint-i-cinc de desembre.

He portat targetes de felicitació amb sobres i segells a en Moha.

“La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, Déu és amb nosaltres.”

Àngel Oliva