Per ajudar a la reflexió, Claustre Besora, Jordi Cors i Josep M. Puigjaner, van proposar un esquema amb preguntes concretes basades en els tres punts mencionats així com algunes primeres opinions de cara a centrar la reflexió en cada aspecte mencionat.
1. La regeneració de la democràcia
• Com a ciutadans, com podem defensar i regenerar la democràcia?
• Com a cristians, què ens exigeix el nostre compromís amb la democràcia?
Hem de ser ciutadans informats, responsables i amb voluntat de participació, buscant totes les possibles formes de participació des de la base i de donar la nostra opinió amb llibertat i sense deixar-nos portar per visions poc crítiques o poc autònomes. Hem de respectar la diversitat com a valor central del sistema democràtic, valorar l’aportació dels altres i ser tolerants.
Hem d’encomanar les ganes de votar, especialment al joves que sempre han viscut en democràcia i, per tant, amb menys perspectiva del que vol dir viure en una dictadura. Hem de mirar d’afavorir les ‘vocacions polítiques’, clares vocacions de servei a la societat i per tant molt importants per tots els ciutadans.
No podem ignorar ni menysprear els partits polítics : són la nostra representació legítima i no els podem menysprear ni tampoc sobrevalorar : no hem de confondre la democràcia amb la partitocràcia.
2. Quina pot ser l’aportació de l’Església a la democràcia ?
• L’Església com a comunitat què pot aportar a la democràcia?
L’Església ha estat sovint un model de ‘contracultura’ amb capacitat d’aportar una visió des d’un angle i amb una forma diferent que ens ha configurat d’una forma especial. L’Església pot donar exemple de vocació i servei així com donar un bon exemple de pràctica espiritual, valorada especialment per sectors de la nostra societat.
L’Església pot donar un bon exemple d’equilibri entre contemplació i caritat: una combinació única de reflexió i acció que impregni de caritat, de mesures pràctiques i eficients d’ajuda als més necessitats de la nostra societat. L’Església pot ajudar a impregnar de caritat la nostra democràcia.
• ¿És un ideal pensar en l’existència d’un partit demòcrata-cristià que tingui en compte les exigències evangèliques i la doctrina social de l’Església ? O bé cal renunciar-hi i influir en la política de tots els partits polítics ?
Es coincidia en la reflexió que la democràcia cristiana com a concepció sòcio-política de la nostra societat no havia estat una bona experiència en les societats occidentals: creiem que el cristianisme és plenament transversal i, per tant, difícil d’encaixar en una única concepció política. D’altra banda, la implicació de la jerarquia en un partit d’aquest tipus sempre seria complexa tant per una excessiva implicació com per poder ignorar l’aportació d’aquest tipus de col·lectius polítics.
Els partits polítics confessionals podrien tenir sentit si fossin coherents i conseqüents amb un programa político-social específic, fidel als valors del cristianisme. Tot i l’existència d’exemples positius durant el s. XX no semblava que fos una idea ni una pràctica renovadora en aquest moment.
3. La democràcia dins de l’Església
• L’Església catòlica és d’estructura i funcionament jeràrquic. Les esglésies locals no ho són tant perquè han introduït elements democràtics en els que els cristians de base poden participar i influir. Com es pot avançar en aquestes pràctiques democràtiques dins de l’Església ?
• Com a cristians, com podem fer efectiva la democràcia dins de l’Església?
• El futur de les organitzacions i col·lectius serà radicalment local, per tant, si les comunitats locals són democràtiques, l’Església global també ho serà... a llarg termini.
• Hem de donar gràcies de viure una comunitat com la nostra i pensar que podem ser referents per altres comunitats des de la humilitat. Afavorir el treball de conjunt: arxiprestal, de zona, conjunt, ...ens permet conèixer i valorar el que tenen de bo els altres.
• Hem de potenciar la participació i la creació d’espais de debat dins de l’Església, a través dels mitjans habituals o a través de nous canals com Internet i les xarxes socials. Hem de participar-hi, fomentar-les i donar ressò de la nostra opinió fonamentada. Hem de creure que una Conferència Episcopal Catalana autònoma i amb contingut, i no purament administrativa, és possible.
Hem de ser agosarats i creatius, pensar en formes noves formes d’evangelitzar i arribar, prioritàriament, als nostres joves, el futur de les nostres comunitats i de la societat. Hem de potenciar la presència i un paper creixent i d’alt contingut per la dona a l’Església, un dels elements de renovació vitals de la vida i l’organització de les comunitats eclesials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada