26 de juny 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Vine amb mi

Ens agradaria haver sentit la crida per seguir Jesús d’una manera clara. Segurament constantment som convidats a seguir modes, sèries televisives de plataformes, també som convidats a viatjar, si podem és clar, i moltes altres coses que ens atrauen i agafen. Però, la crida que ens ha de marcar i fer-nos avançar ha de ser la del seguiment de Jesús.

Nosaltres, els qui hem nascut en països de tradició cristiana hem anat mantenint la nostra fe des que fórem batejats. Alguns dels nostres amics i conciutadans durant la vida s’han separat de les nostres comunitats cristianes, d’altres i hem perseverat, però és possible que la rutina i la tebior ens hagin constituït com a creients poc engrescats.

Els textos d’avui ens han d’ajudar a reflexionar sobre si la crida que vam rebre des del baptisme ha marcat la nostra manera de viure, ja que és així com farem present en el nostre món despistat el nostre compromís cristià.

Tant és si som joves, adults o grans, tots hem de saber veure si vivim d’esma o ho fem encarnant un ferm compromís amb l’estil de vida que Jesús ens va mostrar.

Elies crida a Eliseu i aquest respon a la seva crida. Jesús rep adhesions camí de Jerusalem “algú li digué: us seguiré per tot arreu on anireu”. Un altre rebé la invitació directe de Jesús: “Vine amb mi”. Ell ens demana que el seguim sense reserves ni condicions.

Aquesta radicalitat que ens planteja, Ell sap prou bé que des de la fe, no serà fàcil d’acomplir-la. Sap de les nostres pors, malfiances, de les seguretats que busquem. És per això que espera que avancem fent un camí tan llarg com la vida, però en el qual cal anar progressant sempre, sense desanimar-nos mai i fent allò que bonament puguem.

Sant Pau a la carta als Gàlates ens recorda que la Llei rau en un sol precepte:  “estima els altres com a tu mateix”.

Ignasi Garcia i Clavel