Nadia Ghulam, amb la col·laboració d'Helena Cots, mostra les conseqüències de la guerra i la crisi dels refugiats a "El país dels ocells sense ales"

L’escriptora i activista afgana, Nadia Ghulam,  tenia uns vuit anys quan un bomba va caure  sobre la seva casa a Kabul i li va provocar  cremades per tot el cos. Ara, quan els talibans  han aconseguit el poder de nou, Ghulam publica  amb La Galera l’àlbum il·lustrat "El país dels ocells sense ales", una bella metàfora per explicar als  més petits les conseqüències de la guerra i de la  crisi dels refugiats.  

 

Un àlbum per a nens i adults que compta amb la col·laboració de l’Helena Cots, membre de la nostra comunitat,  en la redacció del text i  amb les il·lustracions de Mona Brunet, amb la qual Ghulam col·labora des de 2019.  

 

La petita Bibí i la seva família viuen feliços al  país dels ocells sense ales, però un dia apareixen  al cel centenars d’aus diferents, i la vida canviarà  per a tots aquells ocells que fins aleshores vivien  tranquils. El foc i la por comencen a arrasar ho tot i no els queda altre remei que fugir per  sobreviure. Amb qui podrà comptar la petita  Bibí per superar les seves pors i fer aquest llarg  viatge? 

 

La Bibí és l’alter ego de la Nadia en aquest  país sense ales que és Afganistan. A partir de les  vivències de la petita au, Ghulam relata el dolor de  la guerra i la pèrdua dels seus estimats, però també  parla de la solidaritat i de l’amor al sentir-se acollida.  «Aquest conte tan particular parla de les persones que  fugen per tenir una llar i un lloc a resguard», explica  l’autora. 

 

Nadia Ghulam va començar a escriure "El país dels  ocells sense ales" a Lesbos l’any 2019 i el dedica «als  seus refugiats, al meu país, als infants més vulnerables i  a totes les persones que, una vegada i una altra, han de  lluitar perquè creixin les seves ales, per volar i trobar un  niu.» 

 

«Jo no vaig poder gaudir dels meravellosos  paisatges del meu país, ni dels seus gorgs i llacs. Fa  anys va arribar un monstre terrible anomenat guerra  que ho va cremar tot. Els arbres, les flors, les cases.  Però també el cor i l’ànima de les persones. Des de  petita que persegueixo un somni: aprendre moltes  coses per combatre el foc de la guerra i aconseguir  que el meu país i tot el món visquin en pau.» 

 

L’activista i escriptora convida a tots els lectors,  petits i grans, a lluitar per la pau: «La pau és fràgil,  l’hem de cuidar i protegir. Cadascú de nosaltres, cada  dia, té l’oportunitat de sembrar llavors de pau. A casa,  a l’escola, quan juguem al carrer... Malauradament,  moltes persones han oblidat per què és tan important  la pau.» 

 

Amb "El país dels ocells sense ales", Ghulam vol conscienciar els més petits respecte a la situació de  perill i inseguretat dels nens en països en guerra:  «Milers d’infants, no coneixen la pau i tampoc el que  vol dir viure en un lloc segur. Quan arriba la guerra també arriba la fam, la pobresa, el dolor, la mort. Per  això, l’única opció que els queda és fugir i buscar  refugi.» 

 

Nadia Ghulam va néixer a  Kabul, Afganistan, el 1985, on va  passar la major part de la seva  infància i adolescència fins que  va abandonar el país el 2006.  En aquell temps va sofrir moltes  penúries i adversitats i va ser  capaç de superar-les gràcies a  la seva valentia. Actualment viu  com a refugiada a Catalunya.  Treballa com a educadora social  i és activista pels drets humans i  la pau. Ha fundat l’associació Ponts per la Pau amb la qual  ajuda els infants de Kabul perquè  puguin tenir una oportunitat a  la vida a través de l’educació,  malgrat la situació del país.