Senyor, en tant que deixebles teus, confessem que ets el messies, el Déu viu, però també ens costa entendre que, tot i ser molt poderós, hagis de partir la condemna d’aquest món.
La nostra mentalitat triomfalista no accepta una feblesa que no trenqui el sofriment.
Que el teu esperit ens faci humils per no caure en la
temptació de pensar que si les coses no són com esperàvem, és perquè t'has
equivocat en el designis.
Gràcies per ensenyar-nos a afrontar les contrarietats de
l’existència, confiant en la bondat de Déu que ens acompanya i defensa dels
enemics.
Malgrat saber que no ho acabarem d'entendre, ens has obert el
teu cor i ens has parlat clar per tal que, quan vinguin les dificultats, tirem
endavant.
Confiem en un Déu que ens vol rescatar i ens ofereix una nova vida. Una vida que implica renunciar als nostres interessos i obrir-nos a la seva salvació. Et donem gràcies per totes les persones que acullen la teva paraula i perden la seva vida per l'evangeli.
Escolteu senyor les nostres pregàries i accepteu els dons dels vostres fidels, que la salvació de Déu en cadascú de nosaltres es produeixi en honor del vostre nom.
Mireu-nos senyor creador de totes les coses, feu que us lloem i us servim de tot cor i experimentem la vostra acció salvadora.
Jesús ens convida a l’evangeli de la seva Passió, tal com els va succeir als seus deixebles. Davant del desencert que ens provoquen les contrarietats, ens pensem que Déu s’equivoca.
Jesús ens convida a no resistir-nos ni fer-nos enrere. Hem de veure les circumstàncies adverses com una oportunitat per confiar en Déu, tots ho sabem.
I no quedarem mai
avergonyits. Si renunciem a escoltar les veus interiors i exteriors
descobrirem que ningú ens pot condemnar. I podrem estar amb pau.
Mireia Galobart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada