Benvolguda germana, benvolgut germà,
El verset del
salm 92 «encara donaran fruit a la vellesa» (v. 15) és una bona notícia, un
veritable “evangeli”, que podem anunciar al món en ocasió de la segona Jornada
Mundial dels Avis i dels Grans. Això va a contracorrent respecte al que el món
pensa d’aquesta edat de la vida; i també en allò que es refereix a l’actitud
resignada d’alguns de nosaltres, ancians, que continuen endavant amb poca
esperança i sense esperar res del futur.
L’ancianitat a
molts els fa por. La consideren una espècie de malaltia amb la qual és millor
no entrar-hi en contacte. Les persones grans no ens concerneixen —pensen— i és
millor que estiguin com més lluny millor, potser junts entre ells, en
instal·lacions on els cuidin i que ens evitin haver de fer-nos càrrec de les
seves preocupacions. És la “cultura del rebuig”, aquella mentalitat que, mentre
ens fa sentir diferents dels més dèbils i aliens a les seves fragilitats,
autoritza a imaginar camins separats entre “nosaltres” i “ells”. Però, en
realitat, una llarga vida —així ho ensenya l’Escriptura— és una benedicció, i
els ancians no són pàries dels quals cal prendre distància, sinó signes vivents
de la bondat de Déu que concedeix vida en abundància. Beneïda la casa que té
cura d’una persona gran! Beneïda la família que honora els seus avis!
Però el mateix
salm —que descobreix la presència del Senyor a les diferents estacions de
l’existència— ens convida a continuar esperant. Quan arribin la vellesa i els
cabells blancs ell continuarà donant-nos vida i no deixarà que siguem derrotats
pel mal. Confiant en ell trobarem la força per a lloar-lo cada vegada més (cf.
v. 14-20) i descobrirem que envellir no implica només el deteriorament natural
del cos o l’ineludible pas del temps, sinó el do d’una llarga vida. Envellir no
és una condemna, és una benedicció!
La Jornada
Mundial dels Avis i de les Persones Grans és una ocasió per a dir una vegada
més, amb alegria, que l’Església vol fer festa amb aquells als quals el Senyor
—com diu la Bíblia— ha concedit “una edat avançada”. Celebrem-la junts! Us
invito a anunciar aquesta Jornada a les vostres parròquies i comunitats, a anar
a visitar les persones grans que estan més soles, a casa seva o a les
residències on viuen. Intentem que ningú no visqui aquest dia en soledat. Tenir
algú a qui esperar pot canviar el sentit dels dies de qui ja no espera res bo
del futur; i d’una primera trobada en pot néixer una nova amistat. La visita a
les persones grans que estan soles és una obra de misericòrdia del nostre
temps.
Demanem a la
Verge, Mare de la Tendresa, que ens faci a tots artífexs de la revolució de la
tendresa, per a alliberar junts el món de l’ombra de la soledat i del dimoni de
la guerra.
Fragments de Missatge del sant pare Francesc per a la 2a Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans (24 de juliol de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada