“Encara donaran fruit a la vellesa” (Sl 92,15)

Benvolguda germana, benvolgut germà,

El verset del salm 92 «encara donaran fruit a la vellesa» (v. 15) és una bona notícia, un veritable “evangeli”, que podem anunciar al món en ocasió de la segona Jornada Mundial dels Avis i dels Grans. Això va a contracorrent respecte al que el món pensa d’aquesta edat de la vida; i també en allò que es refereix a l’actitud resignada d’alguns de nosaltres, ancians, que continuen endavant amb poca esperança i sense esperar res del futur.

L’ancianitat a molts els fa por. La consideren una espècie de malaltia amb la qual és millor no entrar-hi en contacte. Les persones grans no ens concerneixen —pensen— i és millor que estiguin com més lluny millor, potser junts entre ells, en instal·lacions on els cuidin i que ens evitin haver de fer-nos càrrec de les seves preocupacions. És la “cultura del rebuig”, aquella mentalitat que, mentre ens fa sentir diferents dels més dèbils i aliens a les seves fragilitats, autoritza a imaginar camins separats entre “nosaltres” i “ells”. Però, en realitat, una llarga vida —així ho ensenya l’Escriptura— és una benedicció, i els ancians no són pàries dels quals cal prendre distància, sinó signes vivents de la bondat de Déu que concedeix vida en abundància. Beneïda la casa que té cura d’una persona gran! Beneïda la família que honora els seus avis!

Però el mateix salm —que descobreix la presència del Senyor a les diferents estacions de l’existència— ens convida a continuar esperant. Quan arribin la vellesa i els cabells blancs ell continuarà donant-nos vida i no deixarà que siguem derrotats pel mal. Confiant en ell trobarem la força per a lloar-lo cada vegada més (cf. v. 14-20) i descobrirem que envellir no implica només el deteriorament natural del cos o l’ineludible pas del temps, sinó el do d’una llarga vida. Envellir no és una condemna, és una benedicció!

La Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans és una ocasió per a dir una vegada més, amb alegria, que l’Església vol fer festa amb aquells als quals el Senyor —com diu la Bíblia— ha concedit “una edat avançada”. Celebrem-la junts! Us invito a anunciar aquesta Jornada a les vostres parròquies i comunitats, a anar a visitar les persones grans que estan més soles, a casa seva o a les residències on viuen. Intentem que ningú no visqui aquest dia en soledat. Tenir algú a qui esperar pot canviar el sentit dels dies de qui ja no espera res bo del futur; i d’una primera trobada en pot néixer una nova amistat. La visita a les persones grans que estan soles és una obra de misericòrdia del nostre temps.

Demanem a la Verge, Mare de la Tendresa, que ens faci a tots artífexs de la revolució de la tendresa, per a alliberar junts el món de l’ombra de la soledat i del dimoni de la guerra.

 

Fragments  de Missatge del sant pare Francesc per a la 2a Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans (24 de juliol de 2022)