Per a un batejat la pregària hauria de ser el motor de la vida cristiana. Per ella es troba sentit a una manera de viure en aquest món sota el guiatge del gran mestre de la fe, Jesús. Ell va ensenyar com pregar als seus deixebles.
El tema central, segons els
especialistes, és el regne de Déu. La coneguda paraula de l’amic inoportú és
sens dubte el manteniment de la perseverança. Deu és l’amic que escolta des de
dins a l’inoportú de fora. Amb la seva bonhomia acaba fent cas a la nostra
insistència. La pregària és un compendi de l’evangeli i el parenostre és
l’oració cristiana per excel·lència.
Tenim a la vista tres actituds
contraposades: menyspreu, oblit i estima fervent. Hi ha qui diu que la pregària
no serveix per a res, i és que l’actitud de descreença fa sospitar que l’oració
mancada de significat porta a l’alienació pietista. Alguns creuen que és una
actitud inútil o improductiva pròpia de mandrosos. L’oblit i l’abandó tenen com
excusa aquest “no tinc temps “, o bé “no
sé com fer-ho”.
L’oració no requereix un plus de
temps perquè en tota situació es pot elevar l’esperit a Déu. Sí que requereix
de l’estima i d’una pràctica habitual tant personal com comunitària, per
exemple, l’eucaristia, com a centre de la nostra vida. Hi ha hagut un malentès
de raonament inicial perquè l’oració no és només demanar, és donar gràcies del
que tenim i som. També és saber lloar Déu i agrair-li tot el que ens ha donat,
començant per la vida, d’una manera gratuïta. Les set peticions agrupades tenen
dues parts: una de lloança amb aquest santificat sigui el teu nom, vingui el
vostre Regne i, finalment, el compliment de la seva voluntat. A la segona
part són quatre peticions: per nosaltres i els demés el pa de cada dia, el
perdó de les nostres ofenses, victòria sobre les temptacions i el lliurament de
tot mal.
Que cada jornada tinguem el pa de
la vida material i temporal i també el de la vida eterna en el seu moment. No
deixem doncs de pregar per tots i per totes les coses del que ha de ser un
regne d’amor i de pau i no de guerres i de tants mals que van desfent la nostra
convivència social i cristiana.
Francesc Xavier
de Dou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada