Reflexions a la Paraula de Déu

Per a un batejat la pregària hauria de ser el motor de la vida cristiana. Per ella es troba sentit a una manera de viure en aquest món sota el guiatge del gran mestre de la fe, Jesús. Ell va ensenyar com pregar als seus deixebles.

El tema central, segons els especialistes, és el regne de Déu. La coneguda paraula de l’amic inoportú és sens dubte el manteniment de la perseverança. Deu és l’amic que escolta des de dins a l’inoportú de fora. Amb la seva bonhomia acaba fent cas a la nostra insistència. La pregària és un compendi de l’evangeli i el parenostre és l’oració cristiana per excel·lència.

Tenim a la vista tres actituds contraposades: menyspreu, oblit i estima fervent. Hi ha qui diu que la pregària no serveix per a res, i és que l’actitud de descreença fa sospitar que l’oració mancada de significat porta a l’alienació pietista. Alguns creuen que és una actitud inútil o improductiva pròpia de mandrosos. L’oblit i l’abandó tenen com excusa aquest “no tinc temps “, o  bé “no sé com fer-ho”.

L’oració no requereix un plus de temps perquè en tota situació es pot elevar l’esperit a Déu. Sí que requereix de l’estima i d’una pràctica habitual tant personal com comunitària, per exemple, l’eucaristia, com a centre de la nostra vida. Hi ha hagut un malentès de raonament inicial perquè l’oració no és només demanar, és donar gràcies del que tenim i som. També és saber lloar Déu i agrair-li tot el que ens ha donat, començant per la vida, d’una manera gratuïta. Les set peticions agrupades tenen dues parts: una de lloança amb aquest santificat sigui el teu nom, vingui el vostre Regne i, finalment, el compliment de la seva voluntat. A la segona part són quatre peticions: per nosaltres i els demés el pa de cada dia, el perdó de les nostres ofenses, victòria sobre les temptacions i el lliurament de tot mal.

Que cada jornada tinguem el pa de la vida material i temporal i també el de la vida eterna en el seu moment. No deixem doncs de pregar per tots i per totes les coses del que ha de ser un regne d’amor i de pau i no de guerres i de tants mals que van desfent la nostra convivència social i cristiana.

 

Francesc Xavier de Dou