Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

Comprensió, empatia, esperança i paciència

Aquestes quatre paraules resumeixen el missatge de les lectures d’avui. El Llibre de la Saviesa, els salms, la carta de Pau i l’evangeli de Mateu ens interpel·len a fer nostres actituds que reconeixem en Déu.

Amb nosaltres, Déu és comprensiu i empàtic, manté viva la nostra esperança i ens tracta amb paciència. I nosaltres ho som amb els altres? Fins i tot ho som amb nosaltres mateixos?

La primera lectura diu: «heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom». Els salms: «Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor». La segona lectura, que l’Esperit ens ajuda en la nostra feblesa. I l’Evangeli: «no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat».

La saviesa bíblica ens recorda que la força de Déu no es manifesta en la duresa, sinó en la misericòrdia. Aquest és també el fil conductor dels missatges de Lleó XIV: un poder que no aixafa, sinó que aixeca; que no exclou, sinó que ofereix sempre una nova oportunitat. A la presó de Can Brians ho va expressar amb claredat: «els errors no defineixen la identitat d’una persona.» Aquesta afirmació no només dignifica, sinó que obre camins reals de conversió.

En un temps marcat per la polarització i el judici immediat, una mirada més evangèlica sobre la realitat, feta de paciència, discerniment i esperança, ens permet veure les coses des d’una perspectiva diferent.En un món cada cop més divers, dialogar sense fer servir les paraules per humiliar ni enfrontar és una manera de reconèixer la dignitat de cada persona.

Com a societat, apliquem aquests valors? No recorrem massa sovint a respostes ràpides i solucions fàcils, sense entrar en el fons de les qüestions? Volem que tot sigui per ja, i aquesta pressa pot fer-nos menys humans i allunyar-nos de les altres persones.

I a nivell individual, no passa una cosa semblant? A la paràbola del blat i el jull, no tendim a ser com els mossos, que volen un camp net, més que no pas com l’amo, que prefereix deixar créixer el blat? La paciència no significa indiferència davant del mal, sinó espera activa per donar temps al canvi.

L’Esperit ens acompanya i ens impulsa cap a Déu, però l’hem de saber escoltar. Viu dins nostre, però cal fer silenci per sentir-lo. És una presència constant si l’escoltem, reconeixerem la invitació de Jesús a actuar amb empatia, paciència i esperança, i a transmetre aquesta manera de viure la fe al nostre entorn, ajudant a fer créixer una comunitat on l'esperança sigui més forta que el judici.

Eduard Llorens