Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

"Quin llegat estem deixant al futur i, per tant, quin tipus de comunitat estem construint?""

"La nostra societat posseeix una capacitat extraordinària per produir, innovar i comunicar; tanmateix, sembla que encara necessitem aprendre a custodiar l’ànima d’allò que genera. Si no, correm el risc de ser experts en els mitjans i eficaços per produir, però incerts sobre el perquè, per a què, amb qui i per a qui es produeix. En aquest context, l’Església, conscient tant dels seus encerts com dels seus errors al llarg de la història, anhela continuar en diàleg amb el món contemporani."

"En l’ADN de la humanitat hi ha arrelat el desig de bé, de bellesa, de veritat; i és a partir d’aquesta aspiració profundament humana i de la nostra experiència plurisecular que l’Església proposa camins per a una vida digna i el bé comú."

"L’Església comparteix amb humilitat, però també amb fermesa, allò que ha descobert en l’experiència de la fe: que Jesucrist respon a les grans preguntes sobre la vida humana i la seva plenitud, ja en aquest món i fins al seu clímax en l’eternitat."

"En els diversos sectors de l’activitat humana hem de cuidar el llenguatge que s’utilitza: escrit, oral i, en l’entorn digital, també el de les imatges; perquè la comunicació mai no és neutral. Tota expressió parla, transmet; pot ferir o guarir, destruir expectatives o obrir horitzons, sembrar divisió o despertar l’esperança en la possibilitat de construir junts alguna cosa veritablement humana."

"Que la universitat no visqui d’esquena al món del treball ni renunciï a la veritat; que l’activitat empresarial no vegi l’empleat com un factor més en l’equació dels seus interessos; que l’art no tingui com a fi només les elits; que l’esport no sigui reduït a espectacle o convertit en pur negoci; que el progrés tecnològic tingui en compte els ancians, els pobres i els qui no tenen veu."

"Una mirada objectiva revela que homes i dones moguts per la fe han edificat hospitals i escoles, han donat peu a iniciatives solidàries i han parlat amb un llenguatge que dignifica les persones. Per això cal preguntar-se amb honestedat si el món —i en particular Europa— hauria forjat la seva identitat sense la petjada espiritual que ha impregnat la seva història."

"Qui està sent exclòs malgrat les seves virtuts i capacitats? No podem ignorar que la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i l’Església."

"Aquesta Església, “experta en humanitat”, encara que de vegades camini a contracorrent, insisteix que les estructures econòmiques i institucionals són justes només en la mesura que serveixen al desenvolupament integral de la persona i afavoreixen la participació responsable de tothom."

"Us convido, doncs, a ser fils nous per teixir xarxes noves que harmonitzin tots els àmbits de la vida, per entrellaçar una societat renovada on el temps s’impregni d’eternitat, la cultura custodiï la memòria i afavoreixi el diàleg, l’educació promogui la recerca de la veritat amb esperit crític, l’art desvetlli l’admiració i generi emocions nobles, l’empresa reconegui la dignitat de la persona i el treball continuï sent motor d’esperança."

"Siguem fils nous acollint el consell de sant Pau: «Alegreu-vos amb els qui s’alegren; ploreu amb els qui ploren. Tingueu la mateixa consideració i tracte els uns amb els altres, sense pretensions de grandesa, sinó posant-vos al nivell de la gent humil. No us tingueu per savis. No torneu mal per mal a ningú. Procureu el que és bo davant de tothom. En la mesura del possible i pel que depengui de vosaltres, manteniu-vos en pau amb tothom» (Rm 12,15-18). Perquè en tot això s’hi juga que, en el futur, continuï resplendint la nostra “magnífica humanitat”."