Reflexions a la Paraula de Déu

La pau i l’estimació

Les tres lectures d’avui ens parlen de la pau. Isaïes ens diu: “Això diu el Senyor: Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions com un torrent desbordant”. Sant Pau als gàlates, en la seva cloenda, exposa: “Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu”. A l’Evangeli de Lluc, Jesús diu: “Quan entreu en una casa digueu primer: pau als habitants d’aquesta casa”.

Si escoltem el clam del món que ens envolta, amb tota seguretat el que demana és la pau. No serveix de res indignar-se (amb raó), dels poderosos i de les empreses que menystenen la persona, provocant guerres, acumulant habitatges buits de gent desnonada per vendre’ls a preus desorbitats; de les empreses de serveis essencials que deixen morir de fred els més febles i també provoquen guerres. Hem de tenir consciència plena que “el Regne de Déu és a prop”. Tot el món és el Regne de Déu.

“Tots coneixeran que sou els meus deixebles, si us teniu amor entre vosaltres.” Aquest manament nou Jesús el desenvoluparà més endavant: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Un amor més gran que aquest ningú no el té, que doni la seva vida pels seus amics... Això us mano: estimeu-vos els uns als altres» (Jn 15,12-13.17). Fins aquell moment no havia parlat mai d’aquest «nou manament» i, en canvi, a partir d’aleshores hi insistirà obsessionat. Del Còdex Beza: Als setanta-dos deixebles que envià, els deia: “La collita és abundant, però pocs són els treballadors”. En el nostre entorn del Regne de Déu, el que ens cal és que siguem responsables; la nostra estimació ha d’arribar a tots els qui tractem en el nostre quefer quotidià: al si de la família, a la feina, entre les nostres amistats, promovent la pau i l’estimació. Que puguin dir: “aquest és un veritable cristià”. L’Esperit de Déu arriba a tots els homes d’aquest món, de totes les religions, de totes les ètnies i cultures, si de debò estimen.

L’estimat Frederic Bassó avui hagués dit als nens i nenes de la catequesi que llegissin detingudament la frase final de la primera lectura, la qual subratlla tot aquest sentit d’estimació, referint-se a Déu com a mare. Parlem de Déu com a pare, però en dir pare volem dir “amor de paternitat”, que tant és del pare com de la mare. Hi ha un aspecte de l'amor de Déu que es manifesta en la tendresa de l’amor de la mare.

Pere Rius