La pau i l’estimació
Les tres lectures d’avui ens parlen de la pau. Isaïes ens diu: “Això diu el Senyor: Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions com un torrent desbordant”. Sant Pau als gàlates, en la seva cloenda, exposa: “Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu”. A l’Evangeli de Lluc, Jesús diu: “Quan entreu en una casa digueu primer: pau als habitants d’aquesta casa”.
Si
escoltem el clam del món que ens envolta, amb tota seguretat el que demana és
la pau. No serveix de res indignar-se (amb raó), dels poderosos i de les
empreses que menystenen la persona, provocant guerres, acumulant habitatges
buits de gent desnonada per vendre’ls a preus desorbitats; de les empreses de
serveis essencials que deixen morir de fred els més febles i també provoquen
guerres. Hem de tenir consciència plena que “el Regne de Déu és a prop”. Tot el
món és el Regne de Déu.
“Tots
coneixeran que sou els meus deixebles, si us teniu amor entre vosaltres.”
Aquest manament nou Jesús el desenvoluparà més endavant: «Aquest és el meu
manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat. Un amor
més gran que aquest ningú no el té, que doni la seva vida pels seus amics...
Això us mano: estimeu-vos els uns als altres» (Jn 15,12-13.17). Fins aquell
moment no havia parlat mai d’aquest «nou manament» i, en canvi, a partir
d’aleshores hi insistirà obsessionat. Del Còdex Beza: Als setanta-dos deixebles
que envià, els deia: “La collita és abundant, però pocs són els treballadors”.
En el nostre entorn del Regne de Déu, el que ens cal és que siguem
responsables; la nostra estimació ha d’arribar a tots els qui tractem en el
nostre quefer quotidià: al si de la família, a la feina, entre les nostres
amistats, promovent la pau i l’estimació. Que puguin dir: “aquest és un
veritable cristià”. L’Esperit de Déu arriba a tots els homes d’aquest món, de
totes les religions, de totes les ètnies i cultures, si de debò estimen.
L’estimat Frederic
Bassó avui hagués dit als nens i nenes de la catequesi que llegissin
detingudament la frase final de la primera lectura, la qual subratlla tot
aquest sentit d’estimació, referint-se a Déu com a mare. Parlem de
Déu com a pare, però en dir pare volem dir “amor de paternitat”, que tant és
del pare com de la mare. Hi ha un aspecte de l'amor de Déu que es manifesta en
la tendresa de l’amor de la mare.
Pere Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada