Cridats a donar fruit
Aquest
tercer diumenge de Quaresma posa l’accent en la conversió. Normalment quan
parlem de la conversió acostumem a pensar en aquelles coses que fem malament i
que ens cal corregir, correcte; avui, però, voldria posar en relleu de quina
manera ens cal insistir per convertir-nos en positiu: “cridats a donar fruit”. Som
conscients del bé que deixem de fer i que ens cal fer? Donar fruit, com explica
l’evangeli amb aquesta imatge de la figuera estèril ”Senyor deixeu-la encara aquest any a veure si fa fruit d’ara endavant”.
Déu no la vol tallar vol que doni fruit. Veiem
de quina manera està explicada la paràbola per provocar la nostra reacció.
Per què serveix una figuera que no dona
fruit? Per què serveix un cristianisme sense un seguiment de Crist? Per què
serveix una Església sense dedicació al regne de Déu? Sovint parlem de les
arrels cristianes del nostre poble sense veure’n els fruits; com n’és de fàcil viure
una religió que no canvia els nostres cors, una pràctica religiosa que ens
tranquil·litza; confonem el que és valuós amb el que és útil, el que és bo amb allò
que ens agrada, la felicitat amb el benestar; Déu ens convida a conèixer-lo a
través de l’altre; l’home que està obert a Déu necessàriament es trobarà amb el
germà. Dissortadament
en aquests moments estem vivint una tragèdia insospitada en ple segle XXI, una
guerra que vivim per TV. Si una cosa s’ha posat de manifest, és l’admirable
solidaritat que han desvetllat els sentiments de tantes persones les quals,
d’una manera tan desinteressada s’han abocat a ajudar i han acollit a casa
tants germans nostres que han fugit del desastre a què els han sotmès unes forces
totalment fora de lloc. Que bé encaixen les paraules de
Jesús: “era foraster i em vareu acollir”.
Em remeto al començament d’aquesta reflexió: cridats a donar fruit, cadascú des
del seu lloc. Les paraules de Jesús també són per a nosaltres que, si bé no hem
anat a buscar refugiats, sí que estem compromesos amb el seu missatge. El
profeta Isaïes ens ho diu en començar la Quaresma “el dejuni que jo aprecio és aquest: deixa anar l’empresonat
injustament, deslliga als qui tens sotmesos al jou, parteix el teu pa amb els
qui passen gana, si algú no té roba vesteix-lo, no els defugis que són germans
teus... llavors en la teva vida esclatarà una llum com la del matí”. Que
no ens passi per alt tota aquesta realitat salvadora que tenim tan a prop. Lluís
Saumell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada