La Transfiguració
Avui, molt més que en altres temps, ens costa acceptar i comprendre qualsevol cosa o esdeveniment que escapi a la nostra manera de pensar o que superi la nostra raó. Vivim en un moment en què volem que tot sigui transparent, i cada dia és més evident que els “misteris”, siguin de la naturalesa que siguin, no tenen cap cabuda en els nostres ambients. Ens hem fet impermeables al “Misteri”.
El
relat evangèlic de la “Transfiguració de
Jesús” fa referència, justament, al misteri de la seva persona, que pot
afectar seriosament la nostra fe de creients. “Qui diu la gent que sóc jo”: és una pregunta que Jesús va fer als
deixebles dies abans de l’episodi de la transfiguració (9, 18). Hi hagué
respostes per a tots els gustos, però la resposta no seria gaire diferent si
avui ens la féssim també a nosaltres: “I
vosaltres, qui dieu que sóc?”. La resposta més encertada va ser la de Pere:
“El Messies de Déu”. I diu l’evangeli
que, tot seguit, Jesús “els manà
severament que no ho diguessin a ningú”. Jesús els manà callar perquè es
tractava d’un concepte poc transparent, estretament lligat a una falsa idea de
l’alliberament del poble. Jesús sap que, de vegades, és millor optar pel
silenci.
El
fet és que el relat de la
“Transfiguració” es produeix vuit dies després que Jesús anunciés la seva
passió i mort (9, 22). Detalls de l’escena: s’emporta amb Ell a la “muntanya a pregar” els deixebles més
propers; tot pregant, el seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d‘un
blanc resplendent (recordeu Moisés, davallant del Sinaí); apareixen Moisés (la
Llei) i Elies (el profeta de foc) parlant amb Ell; només Lluc ens diu que
parlen de “l’èxode de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem” (mort/resurrecció); els deixebles,
vençuts per la son (com a Getsemaní) es van desvetllar, van veure els homes que
parlaven amb Jesús; un núvol (presència de la divinitat) pren possessió de
l’escena i llavors van sentir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, el meu
Elegit: escolteu-lo”. I ja amb Jesús, tot sol, “no digueren a ningú el què havien vist”.
En
els sinòptics només hi ha tres moments en què es diu que Jesús és el Fill de
Déu: el Baptisme de Jesús; la Transfiguració; la confessió del centurió davant
de Jesús mort a la creu. Només acceptant
la ignominiosa mort de Jesús a la creu es pot arribar a acceptar que Jesús és
Déu. L’acceptació del “Misteri” de la persona de Jesús, inacceptable per a la
nostra societat, és condició per als creients per poder arribar a creure en
Ell. El Misteri transcendeix les nostres opinions, està més enllà de les
nostres raons i maneres de pensar, mai no és transparent, motiu pel qual només
l’albirem entre somnis, en la pregària i enmig del silenci. Nosaltres no
descobrim el “Misteri”, és el “Misteri” el qui envolta la
nostra vida i se’ns manifesta en un rostre transformat i lluminós.
Anton Ramon Sastre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada