Reflexions a la Paraula de Déu

“L’home no viu només de pa; viu de tota la paraula que sent de la boca de Déu.”

 Posem en marxa el rellotge del calendari que ens durà a la festa de la Pasqua. Un temps no pas fosc i trist sinó d’alegria perquè ens recorda el pas de la mort a la vida plena i definitiva, la nostra; iniciada per Jesucrist. En un món  que gemega amb dolor de part perquè l’home és víctima de l’home, els cristians volem trobar la llibertat que Déu ens ha ofert per l’entrega del seu Fill a la mort i resurrecció. El nostre amor propi queda transformat, per la seva generositat, seguint la crida de la conversió i això possibilita que el puguem confessar amb el cor i els llavis, sense forçar la nostra llibertat, sinó lliurement.

Jesús va ser temptat com a home a causa del mal. Els homes cauen en els paranys del mal. Ell, tot al contrari, els va vèncer reafirmant-se en la filiació divina i en la fidelitat a l’encàrrec que se li va confiar. En els relats de l’evangeli descobrim dos interlocutors: Crist i Satanàs, i no és tan important la temptació que es descriu literalment com la revelació que inclou aquest episodi. Ell venç les temptacions per la seva identitat messiànica que li fa mantenir-se fidel a Déu. La primera temptació realça el ser sobre el tenir. No és doncs estrany que digui al seu interlocutor: “No només de pa viu l’home ...” La segona apunta que l’home no pot adorar els deus del món, falsos deus que ens fabriquem, i recorda que només es pot adorar el Senyor, el nostre Déu, i donar-li culte a Ell i a ningú més. La tercera temptació pressuposa que Déu pot salvar de qualsevol temeritat, que hom s’hi pot llançar i esperar treure’n un profit o un èxit personals. La resposta negativa per part del Crist és recordar que de cap manera s’ha de temptar el Senyor, el nostre Déu.

Tots, durant la vida, tenim múltiples temptacions però, com Ell, i units a Ell, podem sortir-ne vencedors. És una possibilitat real a la qual hem d’aspirar. Col·laborant-hi amb la gràcia rebuda per cadascú en el moment del baptisme. Desprendre’s de les temptacions i no caure-hi és voler revestir-nos de vell nou de la gràcia baptismal i valorar les armes de la llum per sobre de les armes de les tenebres. L’ecologia de la natura està de moda per la necessitat global del nostre planeta i pel temor de les conseqüències que la degradació de la natura pot provocar. Tots, i en major mesura els cristians, hem de valorar l’ecologia del cos i de l’ànima tot vetllant conscientment pel preu que s’ha pagat per la nostra redempció salvadora. El nostre agraïment no té cap més  preu que el reconeixement a Aquell a qui devem tot el que som i tenim. Intentem donar un pas ferm cap a la conversió.

F. Xavier de Dou