Testimonis d’esperança de la vida religiosa

A la web de l’ Unió de Religiosos de Catalunya han publicat recentment aquest testimoni de l’abadessa de Sant Benet que tot seguit es reprodueix:

Entre els testimonis d’esperança de la vida religiosa, arriba el de l‘abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, llicenciada en ciències econòmiques i en teologia i abadessa del Monestir des del 2015.  L’abadessa explica, com en ple moment de pandèmia, “l’esperança ens ajuda a veure’ns i a viure’ns com podem ser, com Déu ens mira i ens vol. I és des d’aquí personalment i com a comunitat que volem respondre a aquest moment concret de la nostra història”, afegeix.

 Esperança i realitat

A més de la plena dedicació a la pregària, des del Monestir, les germanes benedictines elaboren ceràmica, imparteixen cursos i comparteixen espais de pregària. En el seu testimoni, l’abadessa de Sant Benet exposa que, des de la seva mirada, “l’esperança té molt a veure amb el contacte amb la realitat”. “Una realitat viscuda des de la trobada, l’acceptació del que passa, la mirada amorosa, amb totes les dificultats i tot el dolor que està passant en cada moment”.

L’abadessa destaca que l’esperança suposa per a la congregació “una convidada a la nostra vida”. “Convidada perquè no la fabriquem, no és fruit de les nostres ganes, sinó que ens neix quan som capaces de mirar i veure amb tot el cor allò que estem vivint”, explica.

 Entre les persones i la natura

Aquesta mirada esperançadora la troba a través de les seves relacions amb les germanes més joves i les més veteranes. “Per a mi és esperança cada vegada que parlo amb dones joves que es plantegen la vida i estan disposades a posar present i futur en el seguiment de Jesús i en el Déu que les crida”, explica l’abadessa. “També, les meves germanes grans, el seu somriure la seva mirada i disponibilitat, generositat d’estar tants anys en companyia amb el silenci, la vida comunitària i la paraula de Déu”, afegeix.

La mateixa natura és també un motiu d’esperança per a les benedictines. Així ho expressa Maria del Mar Albajar, quan destaca com es troba en l’entorn que envolta el monestir. “El silenci de la natura morint i renaixent constantment, en el sol que no es cansa de sortir cada matí, en la recerca compartida de sentit i futur en aquesta situació global tan dura”.

 Vida interior

D’altra banda, a més del món exterior, l’abadessa ressalta la importància del món interior. Concretament exposa l’esperança que li aporta “la trobada diària amb el propi interior i amb mi mateixa en el silenci del cor i amb l’Evangeli”. “De vegades l’esperança és una gran energia que em dóna força per tirar endavant els projectes i d’altres vegades aquella espurna petita que em diu tornem a començar.”

 La M. del Mar exposa com en la pregària, “l’esperança és la força que neix més enllà de mi, dins meu, i que em permet reconèixer la Vida ja enmig de la fosca quan ens llevem per anar a matines.  L’esperança és la vida que batega en la Paraula de Déu que preguem i escoltem reunides a l’església sota l’abraçada del Crist que ens presideix”.