“Convertiu - vos i creieu en la Bona Nova”
Amb aquestes paraules del Dimecres de Cendra, hem començat la Quaresma, temps de preparació per la gran festa de la Pasqua de Resurrecció. Litúrgica i tradicionalment, la Quaresma, és període de penitència i conversió.
Penitencia vol dir penediment, vol dir que ens sap greu, que reconeixem que hi ha coses que no hem fet bé, o que les podíem haver fet millor. La conseqüència del penediment és la conversió. Conversió significa transformació i canvi, vol dir reinventar-se per superar-se i ser millors. Per canviar alguna cosa de la nostra vida, ens cal reflexionar i examinar el que fem, com ho fem i per què ho fem. Desprès, rumiar el que podríem modificar per ser millors, més honestos, més solidaris, més ecològics i més bones persones. Un canvi sempre comporta un sotragueig i una petita revolució; enfrontar-nos a nosaltres mateixos sempre és un repte difícil que val la pena abordar, si de veritat volem progressar.
Avui 1er diumenge de Quaresma, Marc en l’evangeli ens diu que Jesús va ser temptat en el desert; però en realitat aquest “posar-lo a prova” va ser una constant durant tota la seva vida. Ho feia el maligne per mitjà dels escribes i fariseus, els sacerdots, els deixebles, la família, i fins i tot el lladre al costat de la creu. Amb això Jesús ens vol dir que Ell també va ser un home com nosaltres. Jesús sempre en sortia victoriós amb l’ajuda del Pare.
I nosaltres tenim temptacions? I tant que si! Igual que Jesús tota la nostra vida és un “banc de proves”. Creure que no cal penedir-nos ni convertir-nos perquè tot va bé i tot ho fem bé, és la gran temptació que ens persegueix constantment. Per això quan preguem el Parenostre, demanem humilment: “no permeteu que caiguem en la temptació”.
Les lectures d’avui, ens parlen del vincle entre Déu i els homes. En la 1a del Gènesi, Déu fa aquest pacte amb Noè: “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten,...” Aquesta és la primera aliança que Déu fa amb el seu poble, que som tots. Pere en la seva carta, ens aclareix el que Déu espera de nosaltres. Fa un símil amb les aigües del diluvi i diu que rebre les aigües del baptisme implica “un compromís amb Déu, de viure amb rectitud de consciència”. Però és en l’evangeli de Marc, on Jesús ens diu amb contundència: “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” Aquest és el nostre gran repte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada