Fratelli tutti (40)

177. Em permeto tornar a insistir que «la política no s'ha de sotmetre a l'economia i aquesta no ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia». Encara que s' hagi de rebutjar el mal ús del poder, la corrupció, la manca de respecte a les lleis i la ineficiència, «no es pot justificar una economia sense política, que seria incapaç de propiciar una altra lògica que regeixi els diversos aspectes de la crisi actual ». A canvi, «necessitem una política que pensi amb visió àmplia, i que porti endavant un replantejament integral, incorporant en un diàleg interdisciplinari els diversos aspectes de la crisi». Penso en «una sana política, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i dotar-les de millors pràctiques, que permetin superar pressions i inèrcies vicioses». No es pot demanar això a l'economia, ni es pot acceptar que aquesta assumeixi el poder real de l'Estat.