Quaresma 2021

El dia de les votacions ha quedat enrere i ara, amb els resultats del vot dels ciutadans, als partits se’ls gira feina per formar un govern possible. Les condicions per anar a votar no han estat les més adients, perquè, deixant de banda els malalts que no ho han pogut fer, el Covid19 ens ha fet agafar por a tots, sobretot als qui figuren al grup que en diuen “persones de risc”. A més, com ja ens hi tenen habituats, els mitjans de comunicació no ens han ajudat gaire a asserenar les ments i els esperits. Ahir era absolutament necessari, no dilatar més la data de la votació degut a la llarga durada de la provisionalitat del govern; en canvi, avui a tothom li sembla lògic que hi hagi hagut tantes reticències a l’hora de formar les taules de votació o tant d’encongiment a l’hora d’anar a exercir els nostres drets. I tot, justament, per la por que s’ha estès a tota la societat, per raó de tants comentaris contradictoris abocats a través de totes les xarxes socials, sense un mínim exercici de discriminació entre allò que és important i el que és circumstancial. Al llarg d’aquest temps de Quaresma de 2021, se’ns brinda l’ocasió per poder reflexionar sobre aquesta nostra vida social i política, sobre els tensos moments viscuts, posant en relleu les seves llums i les seves ombres. Cal fer aquesta reflexió en les nostres circumstàncies, perquè, tots i sense cap mena de distinció, formem part d’una mateixa societat en la qual convivim i a la qual ens agradaria contribuir fent-la créixer.

Hi ha certes actituds que hauríem de desterrar per poder avançar com a persones i com a societat. La primera, allunyar el to negatiu davant de qualsevol notícia que ens vol donar esperança; deixar de banda el dubte sistemàtic quan algú proposa un camí de solució als nostres problemes, sobretot quan no tenim res millor a proposar; esborrar en les nostres interlocucions el caràcter de superioritat que donem a les nostres opinions; evitar fer comparacions intempestives, quan només es pretén denigrar el pensament i les actituds dels altres; deixar d’aparèixer com els únics tenidors i defensors de la veritat, quan aquesta defensa es fa amb paraules despectives i plenes de rancúnia. Són actituds a descartar, si volem bastir un inici de diàleg, tant d’ordre personal com  social.

L’ètica de l’evangeli consisteix bàsicament a sembrar una petita llavor de confiança en el cor dels altres. Això només és possible des d’una proximitat que exclou la cridòria, una proximitat que vol escoltar, que s’interessa pels altres, per la seva vida; una proximitat que sap que els nostres dubtes també són els dubtes dels qui tenim al costat; una proximitat que lluita per esbandir les pors que ens hem fabricat; una proximitat que ens obra a maneres de ser i de pensar diferents a la nostra; una proximitat basada en el convenciment que els altres ens són necessaris, perquè ells són la pedra de toc que mesura la nostra maduresa individual i col·lectiva. Potser, si durant aquesta Quaresma aconseguim fer silenci al nostre voltant i podem pregar, descobrirem que la vida és construir ponts, fer comunitat, construir el Regne de Déu.

Tots sabem que el temps de Quaresma és preparació a la celebració de la festivitat de la Pasqua del Crist, però tots hauríem de recordar també que construir el Regne de Déu no és una teoria abstracta, sinó una praxis concreta que es fa dia a dia, caminant colze a colze amb els altres. Aquest camí dugué a Jesús a la seva Pasqua. Si assumim l’ètica de l’evangeli també podrem celebrar la nostra Pasqua, que és Crist Ressuscitat.

Anton Ramon Sastre