Quaresma

Dimecres vinent iniciem el temps de Quaresma. Les circumstàncies que vivim, fa que la Quaresma del 2021, tingui unes característiques especials. La pandèmia ens  ha fet adonar de la nostra feblesa.  Em sembla que tots ens podem identificar en la pregària del Salm 129: ”Des de l'abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica”. El salmista prega “des de l’abisme”. També nosaltres vivim en l’abisme de la malaltia, de la soledat, del desconcert, de la pobresa per a molts, i sobretot vivim l’abisme produït per la tristesa i la commoció per la mort de persones estimades víctimes de la Covid-19.

La quaresma ens ha de fer adonar  que, malgrat els avenços de la ciència i la tècnica, tots som vulnerables.  Ara bé, ser conscients de la nostra feblesa no significa que  haguem de caure en el pessimisme, ans el contrari, és el moment que alcem la nostra mirada, i l’alcem contemplant el Déu de Nostre Senyor Jesucrist. Ara i aquí també ens podem fer nostres les paraules del Salm 120 que diu: “Alço els ulls a les muntanyes: ¿d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor, que ha fet cel i terra.”

Les tres pràctiques que l’Església ens proposa per aquest temps de Quaresma són: la pregària, el dejuni i l’almoina. Jesús en el Sermó de la Muntanya ens ensenya com portar-les a terme amb autenticitat. Pregar, dejunar, donar almoina són tres bons camins per ser ben conscients, que malgrat tot el que estem vivint, el Déu d’Israel no ens abandona,  ja que sabem que: “El guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila”. (Salm 120).

En la pregària , contemplem Déu que ens ha creat, deixem que la paraula de Jesús en l’Evangeli ens ajudi a discernir, i tot resant,  l’Esperit omple el nostre cor i plens de l’Esperit donem gràcies per la salvació.  El dejuni ens ensenya a valorar el que som per damunt del que tenim, tot dejunant alimentem el nostre esperit, i ens ajuda a no deixar-nos portar per les nostres sensualitats. L’almoina, entesa no tan sols en sentit dinerari, sinó com la donació de nosaltres mateixos en l’ajuda i l’acompanyament dels pobres i malalts, és un camí eficaç per ser solidaris i també per ser conscients que el que fem pels altres, és ben poc en comparació al que Déu fa per nosaltres.

Us proposo, que durant aquesta Quaresma del 2021, marcada per la pandèmia, alcem els ulls vers Déu i contemplem la Creu de Nostre Senyor Jesucrist, i aleshores fem  nostres les paraules del salmista: “El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos ara i per tots els segles.” (Salm 120).

Pregant, dejunant i donant almoina posem la nostra veritable esperança en el Crist, el qual amb la seva resurrecció porta a la plenitud la promesa que ja cantava a l’Antic Testament el salmista: “El Senyor m’il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? el Senyor és el mur que protegeix la meva vida, ¿qui em pot esfereir?“ (Salm 26).

Dimecres ens imposaran la cendra i ens exhortaran a què ens convertim i creiem en l’Evangeli. Tot un bon programa.

 Josep M. Jubany