Santíssima Trinitat
Celebrem el misteri de la Fe que és la Santíssima Trinitat i ens venen al pensament preguntes com aquesta: qui és Déu? o, quina imatge tenim d’Ell? o, què suposa per al món i més per al món cristià aquest misteri?
És veritat que Crist ens va fer una síntesi reveladora progressiva i dinàmica del misteri de Déu que és u i tri. Gràcies a aquest misteri podem creure que som realment fills de Déu Pare, vivificats pel seu mateix esperit i del Fill. No és només un misteri de tres persones divines, és un misteri clarificador fonamentalment de la nostra esperança. I més, és la força del nostre caminar en aquest món assumint tot el que confessem en l’oració del Crec en un Déu.
El text d’avui fa menció expressa de la Trinitat en la fórmula del baptisme que reflecteix, sens dubte, la praxis baptismal des de l’inici de l’Església Apostòlica. “Aneu i feu deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot allò que us he manat”.
Quan Jesús parla del seu Pare i de l’Esperit Sant no pretén altra cosa que manifestar-se com una família. Un Déu, per tant, que és un ser viu i ho expressa clarament en una vida de relació familiar, d’amor entre persones. Podríem dir que l’amor i la caritat es troben en Déu.
Ens confessem monoteistes de principis però, de fet, tenim molts altres deus o succedanis, ídols en definitiva, als quals donem culte més d’un cop. Per exemple, el poder, l’ambició, el diner, són una temptació politeista.
Si de veritat creiem en el Déu de Jesucrist, l’hem de reconèixer com l’absolut, sense altres deus competidors. Si és Jesús de Natzaret qui ens mereix la total confiança, estiguem segurs que Ell habitarà en nosaltres, mantinguem-nos sempre amatents de no posar-lo en dubte o de no oblidar-lo mentre recorrem a d’altres deus, els dels nostres interessos purament materials, humans, però que no es corresponen amb el nostre esperit de cristians, que és tal com ens professem.
Francesc Xavier de Dou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada