La pandèmia ho complica tot. Entre les realitats que s’han vist afectades hi ha la catequesi d’iniciació cristiana. Degut a les mesures sanitàries no s’han pogut realitzar trobades catequètiques de forma presencial . En alguns casos, les trobades presencials s’han suplert amb trobades de forma telemàtica. Han estat moltes les famílies que han facilitat la participació del seus fills en les reunions on-line. També molts pares i mares han participat juntament amb els seus fills a trobades telemàtiques de pregària, de reflexió. Personalment agraeixo, el treball i la creativitat dels responsables de la catequesi, així com de la bona resposta que ha rebut per part de les famílies.
Ara bé, tots som conscients que s’ha fet tot el que s’ha pogut degut a les circumstàncies, però la nostra catequesi, enguany ha tingut un gran dèficit: la no presencialitat. La catequesi no és només una transmissió de continguts sobre el credo cristià, la catequesi és per damunt de tot una escola d’iniciació a la vida cristiana. Aquesta iniciació a la vida cristiana, vol dir iniciar els infants a la vida de pregària, a la vida sagramental, fer-los adonar, en la seva vida concreta què significa, el manament nou: estimar-vos els uns ala altres. I per damunt de tot, com a coronament de tot, que coneguin, estimin i segueixin Jesús. I per aconseguir aquests objectius, no n’hi ha prou amb la pantalla de l’ordinador. La catequesi, cal recordar-ho, és una missió de la família, però també de la comunitat. En temps de pandèmia hem assegurat el testimoni de la família, però no el de la comunitat, representada pel catequista. Cal que el catequista transmeti amb la seva forma d’actuar, la profunda vivència de la seva fe. Cal que el qui s’inicia, pugui compartir els coneixements que adquireix i les seves preguntes amb altres nens i nenes de la seva edat; el grup és important.
També, encara que sembli anecdòtic, ajuda que els nens i nens de la catequesi es familiaritzin amb els locals parroquials, ja que això facilitarà que vegin la parròquia com un lloc familiar propi, i així, mentre que és normal que els nens parlin del “seu col·legi”, també han de poder dir “la meva parròquia”.
Però, allà on la no presencialitat ha estat més greu, és en la impossibilitat d’assistir a les eucaristies familiars. Per a un infant la litúrgia eucarística no és de senzilla comprensió, i cal tota una pedagogia, on el més important no és tant que el nen o nena ho entengui tot, sinó que acompanyat per la família i altres infants amics, s’adoni que la missa és un moment important de trobada amb Jesús. I aquí és indispensable l’acompanyament dels pares, el trobar-se amb altres nens i nenes. Aquesta pedagogia de cap manera pot ser suplerta per cap missa transmesa per la televisió.
Aquest mes de maig, hi hauran primeres comunions a la nostra comunitat, no gaires. Les famílies, degut a les circumstàncies, han optat per ajornar-les. Pares i mares, tant si els vostres fills fan la primera comunió ara, com si la fan d’aquí uns mesos, aprofitem que s’han suavitzat les mesures sanitàries, feu un esforç per ajudar els vostres fills a viure l’eucaristia.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada