12 de maig 2021

Fratelli tutti (56)


249. És fàcil avui caure en la temptació de  girar full dient que ja fa molt de temps que va succeir i que cal mirar cap endavant. No, per Déu! Mai s'avança sense memòria, no s’evoluciona sense una memòria íntegra i lluminosa. Necessitem mantenir «viva la flama de la consciència col·lectiva, donant testimoniatge a les generacions venidores de l'horror del que va passar» que «desperta i preserva d'aquesta manera el record de les víctimes, perquè la consciència humana s'enforteixi cada vegada més contra tot desig de dominació i destrucció ». Ho necessiten les mateixes víctimes -persones, grups socials o nacions- per no cedir a la lògica que porta a justificar les represàlies i qualsevol tipus de violència en nom de l'enorme mal que han patit. Per això, no em refereixo només a la memòria dels horrors, sinó també al record dels qui, enmig d'un context enverinat i corrupte van ser capaços de recuperar la dignitat i amb petits o grans gestos van optar per la solidaritat, el perdó, la fraternitat. És molt sa fer memòria del bé.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)