«...i el deixaren de veure.» Tenir al costat una persona en la qual confiar, que ens guiï i ens marqui el camí, sembla que és i ha estat sovint el desig i el consol de molts éssers humans. Això també els passava als deixebles de Jesús, que se sentien segurs i contents amb la seva presència.
Pocs humans són o han estat capaços d’assumir per sí mateixos la seva vida, sense mirar cap a d’altres que els diguin què han de pensar o de fer. Sobretot en moments d’incertesa i de crisi, quan ens sentim insegurs i amenaçats i no sabem cap on hem d’anar, llavors se’ns fa més viva la necessitat de «líders» o «directors» en qui confiar, i la temptació de seguir líders totalitaris es fa més gran.
Les circumstàncies que vivim actualment activen en molts la consciència de vulnerabilitat i la nostra necessitat d’estabilitat i de seguretat. I, en aquest temps de pandèmia, a la incertesa sobre la vida i la mort física, se n’hi ha afegit una altra de més subtil, però no menys important: la crisi dels referents habituals que donaven confiança, (il·lusòria), seguretat i estabilitat a la nostra vida.
Creences, sistemes i institucions (polítiques, econòmiques, judicials, eclesials, “mass media”, etc.) han perdut per a moltes persones, la seva credibilitat. Ens veiem com forçats a «reinventar-nos», a «caminar sols», o millor, a caminar junts «amb altres persones iguals que nosaltres», amb «lideratges distribuïts» i humils, cercant i ajudant-nos mútuament a assumir la nostra vida i el seu risc, sense el consol de saber-nos guiats i protegits per un altre que sí que en sap, i que sí que pot conduir-nos per camins certs.
No podem quedar embadalits i inactius. Hem de sentir que s’adrecen a nosaltres aquelles paraules: «Perquè us esteu mirant al cel?». Convé que ens preguntem de nou: Què vol dir creure en Crist avui? Què significa fer present l’anomenat «Regne de Déu» a la terra? Quines implicacions i concrecions polítiques, econòmiques i socials té? ¿Com construir un món que funcioni promovent i defensant els drets humans de tothom, respectant la terra, generant vida en totes les persones?
El Crist no és físicament entre nosaltres. I l’antiga confiança en les esglésies (i en el nostre entorn, sobretot en l’Església catòlica) s’ha anat esmicolant per a molts, i més encara en els últims temps. Necessitem trobar llum i energia dins nostre. I tots som fonts potencials de llum i de força. Crist invita els seus deixebles (abans de desaparèixer de la seva mirada), a romandre a Jerusalem perquè «...quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus... fins a l’extrem de la terra.»
Aquesta
és la promesa del Crist. Sembla poc, però és molt, és tot el que necessitem. En
la festa de l’Ascensió, preparem-nos doncs a rebre l’Esperit de Jesús.
Santiago Quijano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada