29 de febrer 2012

Jorge Burdman: La visió de Jesús des del Judaisme

Jorge Burdman, rabí de la Comunitat Israelita del carrer Avenir, va ser el primer conferenciant del cicle de sessions quaresmals organitzades conjuntament per l’Associació CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons sota el títol “I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?”.

Segons Burdman, és important en aquest segle XXI retrobar-nos totes les comunitats, no només la cristiana, amb el que va significar Jesús en el judaisme, en el cristianisme, i el que representa Jesús com a referent religiós de la Humanitat.

Jesús es deia realment Joshua, un nom hebreu que significa ajut. Jesús representa tota la humanitat que hi ha en la Torà (el Pentateuc), que a diferència de Bíblia, que vol dir llibre, deriva d’una paraula hebrea que significa instrucció, educació. Per Burdman, Torà és per tant una forma d’entendre la vida, i no és un llibre històric, sinó un llibre per al futur. No és un antic testament, sinó que és un llibre permanentment viu, i així ho entenia Jesús. Cada paraula de la Torà amaga un concepte que es va entenent a mida que es viu, l’experiència de vida permet entendre-la millor, perquè no és només per ser llegida, sinó per ser viscuda.

El representant del Departament de Diàleg Interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona va referir-se a Abraham com a la primera persona que diu que tots som fills d’un mateix creador, i així neix el monoteisme. Abraham era hebreu perquè havia nascut a l’altre costat del riu Èufrates , i també a l’altra costat del pensament de l’època. Era un home positiu, un home bo que va fer avançar la seva civilització. Abraham és el patriarca del judaisme, del cristianisme, de l’islamisme, del budisme ... és el patriarca de la Humanitat. Amb Abraham comença un nou model social, s’estableix en un territori, s’abandona el nomadisme, construeix una família, i té un destí per complir.

El ponent va posar l’exemple de la història que explica la Torà del poble hebreu que menyspreà l’esclava egípcia que va donar el primer fill a Abraham. Després dels anys els hebreus van passar a ser un poble esclavitzat pels faraons egipcis. El que s’ha d’entendre és que no és pot menysprear ningú pel seu origen perquè sinó toca pagar amb l’esclavatge per entendre el mal fet. O l’exemple de Moisès, d’origen hebreu, però salvat per la filla del faraó egipci, no per cap hebreu. Tots aquests fets el judaisme els recorda i els celebra, com la festa de Pasqua on rememoren que van ser salvats i per no oblidar la importància de ser lliures. El Torà, no és per tant un llibre d’història, sinó una manera d’entendre la vida.


Després d’alliberar-se dels egipcis, el poble hebreu va barrejar religió i política, la religió de veritat la va deixar de costat. En lloc de posar en el centre de la seva vida l’espiritualitat, varen tenir altres prioritats, i això els portà a una crisi social que va provocar que fossin envaïts pels babilonis. El poble va perdre la seva llengua, l’hebreu, en favor de l’arameu, la llengua dels conqueridors.

Els únics que sabien hebreu eren els rabins, per tant la Torà, la Llei, només estava en mans dels rabins. En aquests moment alguns rabins varen començar una lluita pel poder, per enriquir-se, es van corrompre i manipulaven el veritable sentit de la Torà. Sí que hi havia un grup que continuava fidel a l’esperit del Llibre Sagrat: “Estima el proïsme com a tu mateix”. Entre aquests hi havia Jesús de Natzaret. Ell predicava la Veritat a on hi havia la gent, no es tancava en els temples. Anava a predicar allà on la gent el necessitava. Els rabins més propers al poder pensava que si Jesús predicava la igualtat era un perill per al seu status. Així que aquests rabins corruptes, amb l’ajut dels que exercien el poder imperial de Roma, van decidir eliminar-lo i el van matar.

Per Burdman, enlloc de preocupar-nos pel nom de les coses, hem d’esforçar-nos per unir les idees. Les religions són camins, no són el fi, perquè tots som fills d’un mateix creador. Encara ara estem en temps de corrupció perquè el llenguatge economicista té poc a veure amb el “estima el proïsme com a tu mateix”.

Segons el rabí, hem de tornar a buscar la llum de la Torà, en rabins, en mestres, en persones com Jesús, i també en referents com Gandhi, Martin Luther King, Sant Francesc d’Assís, la mare Teresa de Calcuta o Vicenç Ferrer. Hem de tractar d’imitar-los per aconseguir fer una societat millor, més que no pas discutir si Jesús és el Fill de Déu o qui és el veritable profeta.

Per acabar, Jorge Burdman va fer arribar un esperançador missatge ecumènic: els punts d’unió de les diferents religions són més importants que les seves diferències. Hem d’ensenyar els valors religiosos, els que veritablement ens apropen a Déu. Jesús va predicar amb l’exemple, la paraula la va fer acció. Hem de retornar a una forma més espiritual de les religions. De vegades ens tanquem en les institucions i ens oblidem d’estar a prop de la gent.