La paraula Quaresma ve de Quarantena (Quaranta dies) i és una expressió que en el llenguatge de la Fe cristiana significa un temps sagrat que dintre de la tradició bíblica expressa el temps de durada dels gran esdeveniments de la Història d’Israel.
Els narradors bíblics quan confeccionen, per exemple: El relat del gran esdeveniment de l’Èxode (caminada del poble d’Israel alliberat de l’esclavitud d’Egipte), el fa durar quaranta anys, fins que no arriba a la Terra Promesa.
Quan narra la caminada del poble alliberat pel pas del Mar Roig fins el Sinaí, on rep els Manaments o Llei de Déu, la fa durar quaranta dies... Quan l’autor del poema del Diluvi narra la salvació de Noé i tota la seva família i totes les espècies d’esser vivents, el fa durar quaranta dies i quaranta nits.
Tots aquests Èxodes i narracions simbòliques de processos d’alliberament sempre responen a un esquema de Camí, de desplaçament d’una situació, de subjecció i de dificultats a una situació de pau, esperança i joia final. Tots aquests elements formen part del concepte i experiència d’una Quaresma. I tot això perquè en la Bíblia, el número quaranta és símbol de plenitud.
Marc ens diu que immediatament, després del Baptisme, l’esperit empenyé Jesús cap el desert, on va passar quaranta dies, vivint una quaresma: dejunant, pregant, reflexionant...
Allà Jesús es va adonar de les grans dificultats que trobaria durant els anys que dedicaria a formar els seus deixebles, a ensenyar a tots els homes i dones. Jesús va ser temptat a seguir camins que no són els de Déu. Jesús va viure una veritable Quaresma, tal va preveure i anunciar el profeta Joel.
De veritat va ser un Model i un Mestre. I tota la seva vida va ser una veritable Quaresma, lluitant i vencent totes les temptacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada