09 d’octubre 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

En el primer verset d’aquest fragment se’ns presenta a Jesús fent camí cap a Jerusalem. Després se’ns parla de deu leprosos en conjunt i, seguidament, de la reacció i actitud d’un d’ells.

Jesús ha pres una decisió molt compromesa que li comportarà conseqüències greus. Pel camí veu tot i tots els qui l’envolten, els convida a prendre les seves vides entre les mans i a construir-les personalment. En la seva proposta alliberadora i en les seves actituds mostra que el món no es pot dividir en sagrat i profà, pur i impur, bons i dolents, justos i pecadors.

Ens podem preguntar:  què és un leprós? Es tracta només d’una malaltia física de la pell o també d’un marginat i menyspreat per la societat? Amb quina mentalitat llegim aquests textos? Hi veiem només una curació física? Certament, Jesús sanava, però, si anem a fons en aquest passatges “miraculosos”, més enllà de la mera “literalitat” podrem entendre que la  curació devia ser integral i que Jesús continua actuant avui en nosaltres. De lluny estant “els leprosos” demanen ajuda a Jesús i Ell els dóna una indicació: que busquin els sacerdots, que compleixin la llei.

Tant Jesús com els leprosos van a Jerusalem, però, no coincideixen en la intencionalitat. Mentre Jesús hi va a desemmascarar  l’status quo del temple i a brindar a tots la llibertat, els leprosos van a acomplir un ritual.  I nosaltres, quin camí fem? Cap a on anem?

Veiem que mentre hi anaven, sense haver acomplert el ritual, troben la curació. Curiosament,  el que era doblement marginat per la religió i tractat d’heretge per la seva condició de samarità és qui pren consciència que aquell que realment l’ha curat és Jesús i torna cap a Ell i el segueix. Surt de l’immobilisme, de la subjugació, de la mentalitat tancada, i interioritza l’experiència, té sentiments i actituds humans de gratitud, reconeixement; decideix  donar la seva total adhesió a Jesús i així es torna una persona plena, cordial i lliure. Els altres s’integren de nou al sistema, accepten sotmetre’s a les regles de joc de la institució que els feia viure postrats i exclosos, així senten que se’ls obren les portes, i és que, els ritus donen  seguretat. Però, què ens farà viure en tant que fills lliures de Déu?

En el camí de la vida, en les nostres dificultats, quan ens apropem a Jesús amb una fe gran o petita, sempre el seu amor ens sorprèn,  ens allibera i ens renova. Adrecem-nos a Ell, car seguir-lo és alliberar-se de qualsevol tipus de “lepra”.

Esther Bochita