Quines lectures tan contundents les d’avui! “Com persistiria res si vos no ho volguéssiu?” o “Què continuaria existint si no rebés la vostra aprovació?”, ens diu el llibre de la Saviesa. El salm proclama que Ell és “lent per al càstig, gran en l’amor”. Malgrat tot, castiga. La segona lectura, de sant Pau, ens demana seny, que no ens rendim als cants de sirena dels catastrofistes, d’aquells que volen la fi del món. Finalment, la metàfora de Zaqueu ens orienta en el nostre camí. La lliçó: Ell sempre perdona.
Tot i els cants magnífics, molt antics però, de l’Antic Testament, el que preval és el perdó, l’acceptació de l’altre que proclama l’evangeli de Lluc. El tema de la conversió és una constant a l’evangeli de Lluc. Recordeu els darrers diumenges! Avui, és el torn de Zaqueu, un home bandejat pels altres jueus. Cobrava impostos. Quin pecat! Se n’havia enriquit, també. Potser fins i tot era amic dels romans que dominaven i oprimien el poble jueu. Tot i així, Zaqueu està fascinat per la figura de Jesús. Qui és aquest galileu de qui tothom parla? Jo el vull veure! Es diu. És Jesús, però, qui el veu a ell. Jesús el mira als ulls, somriu, diu el seu nom i li demana si el vol a sopar. Zaqueu ha passat de la fascinació a l’entrega total. Ho donarà tot!
Als evangelis de Marc i de Lluc, Jesús passa. Ens troba on siguem. A la feina, pescant o barallant-nos amb l’ordinador; pel camí, després d’un mal moment; a les converses amb amics... Cada vegada que ens troba, ens convida a seguir-lo. Potser, com Zaqueu, ens hi hauríem de lliurar, si més no seguir-lo sense preguntar. Sense voler saber més. Sense preguntar-nos ni tan sols si hi pot haver alguna recompensa immediata.
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada