Reflexions a la Paraula de Déu

El gra de mostassa

El món en què vivim no ens ajuda gaire a ser persones de fe, més aviat al contrari: tenim pocs estímuls que ens moguin a veure el futur amb esperança i a fonamentar-hi la nostra fe. Sovint ens movem entre l’ambigüitat d’una quotidianitat  més aviat grisa i un desig de transcendència i de confiança en Déu que no sol tenir base en els nostres fets de cada dia. Arribats a aquest punt el més habitual és mantenir-nos peresosament atents als senyals de Déu en la nostra vida, però poca cosa més. Tanmateix, a aquestes alçades, ¿no us sembla que la fe no hauria de ser alguna cosa més gran i significativa per a tots nosaltres que el moure muntanyes, tal com ens diu l’Evangeli d’avui? Cadascú, des de la seva realitat podria formular una lletania individual del que creiem que la fe vol dir:

Potser és aquell principi, l’amor, que ens fa prendre partit per la no violència, en favor d’una societat menys en mans del diner o el poder, per una societat ambientalment el més equilibrada possible o, simplement, on la justícia sigui realitat per a tothom.

Potser és la confiança d’aquelles famílies d’origen cristià que es troben que l’Església no els acompanya gens en l’educació viva i actual en la fe dels fills però que mantenen la convicció que, malgrat tots els seus defectes, l’Església segueix essent una comunitat sincera, oberta, lliure, honesta i que mira amb humor els seus propis pecats.

Potser és la inquietud dels joves que no han pogut descobrir encara el misteri de Déu que l’Evangeli ens explica, però que segueixen creient que val la pena construir una societat justa de forma seriosa i en col·laboració amb molts altres sectors, creients o no.

Cadascú de nosaltres podríem fer aquesta demanda des de la nostra pròpia realitat, podria ser la nostra pregària d’aquest diumenge de tardor: ‘Dóna'ns Fe!’.

Parafrasejant el nostre estimat Josep M. Belloso: ‘I si intentem, doncs, viure en pau en la pressa; viure amb solidaritat i amor en un món de travetes, enveges, ambicions, temors i opressió? I si intentem que la Fe sigui realment la sal de la nostra vida?’.  

Només des de l’amor i la confiança podem tenir aquesta visió, aconseguir que la llavor de mostassa no només tingui potència sinó gust, atractiu, i que impregni fins al fons la nostra forma de viure.

Lluís Rissech