En un temps en què sembla que només es valori l’eficàcia i el fer, i on no hi tingui cabuda la gratuïtat, és important que considerem la catequesi sobre la pregària que llegim a l’evangeli. Jesús durant dos diumenges ens ha parlat de la confiança i paciència amb les quals hem de pregar. Diumenge passat, a través de la paràbola del jutge mesquí i la viuda que li demana justícia; la d’aquest diumenge ens recorda que per pregar cal l’actitud humil i sincera.
Com
bé sabem, Jesús a les seves paràboles ens presenta dues persones antagòniques
que es troben en un mateix lloc, o són protagonistes d’una mateixa situació (per
exemple, el ric i Llàtzer, els dos germans de la paràbola del pare que perdona,
etc.). Ara l’escenari és el Temple. Tots dos personatges hi han pujat per
pregar. Tanmateix, el concepte de pregària de cadascun d’ells és diferent. Per
al fariseu (segons ens diu l’evangelista Lluc, els fariseus es refiaven
que eren justos i tenien per no res a tots els altres), pregar és presentar
comptes davant de Déu i vanagloriar-se que ha complert amb escreix la llei. El
cobrador d’impostos, en canvi, prega d’una forma totalment diferent: ni gosa aixecar els ulls al cel,
es dona cops al pit i diu: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» El
mateix Jesús en conclou: Us
asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui
s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Què
fa que el fariseu sigui perdonat i el cobrador d’impostos no? Les paraules del
fariseu són les d’un narcisista, s’ha mirat al mirall i s’ha agradat En ell tot és perfecte. No tan sols en ell no
hi ha tara moral, sinó que es pot presentar com un model de virtuts. La seva
excel·lència moral fa que ocupi un lloc preeminent al temple i tothom el
reconegui com un home bo. Ara bé, com ja ho té tot, no demana res, no necessita
res i per aquest motiu Déu no el pot
perdonar. (Seria com anar al metge per dir-li que estem bé de salut, que no
tenim cap mal. L’únic que podria fer el metge seria donar-nos la mà desitjant-nos
sort; sortirem sense cap medecina).
En
canvi, el cobrador d’impostos se sent feble, reconeix els seus pecats i la seva
feblesa per sortir de la vida fosca que porta. Conscient del seu pecat, demana
auxili.
Siguem
sincers, a tots ens costa reconèixer les nostres faltes, les nostres febleses.
És cert que genèricament tots ens reconeixem pecadors, però quan hem de
concretar en quines actituds, accions, o omissions som pecadors, ens costa més.
Sempre trobem explicacions o excuses per
justificar els nostres actes. Per aquest motiu ens costa convertir-nos, perquè
no hem trobat el motiu de la conversió
Breument:
pregar, entre altres coses, significa presentar-se humilment davant de Déu,
reconèixer que és Ell el qui té cura de nosaltres. És ben cert el que proclamem
aquest diumenge en el salm 33: Quan
els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada