Dimecres vinent comença el temps de quaresma, temps de preparació per a la celebració de la festivitat de la Pasqua. És important tenir present que aquest és un “temps funcional”, que vol disposar-nos un cop més a celebrar amb plenitud la nostra participació en el Misteri de la Mort i Resurrecció de Jesucrist. Tancat en sí mateix el temps de quaresma tindria un sentit que, com a molt, es podria confondre amb tants altres moviments ascètics que procuren la pau i la quietud de l’ànima, atansar una saviesa espiritual superior, superar lligams que ens subjecten a allò que és terrenal, és a dir, uns exercicis que ens inviten a un creixement interior i a un alliberament personal, que no és poca cosa. Però el temps de quaresma no es pot prendre només con un exercici de perfecció personal, perquè el punt de referència final no som nosaltres, sinó que ho és la Pasqua del Crist i la seva actualització en el nostre temps.
Sant Mateu ens guia durant tot aquest any i hem de referir-nos al seu evangeli. La principal missió de Jesús és la instauració del Regne de Déu: “Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i sigueu justos com ell vol” (Diumenge 8è de durant l’any). La referència per a Jesús és sempre la bondat i la providència del Pare del cel vers l’home i vers tota la creació. És una referència utòpica que marca un camí inacabable, un programa davant del qual tots ens sentim petits, limitats, pecadors, però “no us neguitegeu pensant en el demà”, perquè l’excel·lència de l’anunci és que Déu ens estima i vol la salvació per a tots, com la volgué per a Jesús arrabassant-lo de la mort i donant-li la seva plenitud de vida.
Quan se’ns imposi la cendra damunt el cap, sentirem que som petits (pols), però serem exhortats a convertir-nos. Durant els diumenges passats hem escoltat el discurs de la muntanya i Mateu –amb un llenguatge duríssim- posa en boca de Jesús la radical exigència del Regne: és el nostre cor el que ha de canviar, són els nostres pensaments els que hem de transformar, són els nostres prejudicis els que hem de desterrar, és el nostre comportament el que ha d’anar més enllà de les lleis. Creure en la bona notícia implica ser honestos, ser autèntics, no tenir plecs ni amagatalls dintre el cor, ser sincers amb nosaltres i amb els que tenim a la vora i, sobretot, ser oberts i estar amatents a Jesús i a la seva paraula cada vegada que prenguem una decisió o encetem una acció.
Anton Ramon Sastre
Acompañar a vivir
-
"Hay una manera de amar que hemos de recuperar en nuestros días, y que
consiste en «acompañar a vivir» a quien se encuentra hundido en la soledad,
bloque...
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada