Extracte de la conferència pronunciada per Josep-Maria Puigjaner a l’Assemblea del proppasssat 10 de febrer.

HOME, TERRA, UNIVERS SEGONS TEILHARD DE CHARDIN

A mitjan segle XX irrompé a l’espai intel·lectual i espiritual europeu la figura i el pensament impressionants de Pierre Teilhard de Chardin, un home de ciència nascut a l’Alvèrnia francesa. La totalitat de l’obra de Teilhard està presidida per la idea de l’evolució. A partir dels seus coneixements científics del passat, per mor de la seva dedicació a la paleontologia, arriba a una concepció evolucionista total com explicació coherent i global de la vida de l’Home sobre la Terra. L’evolució afecta tot el que existeix, tota la realitat que coneixem i que desconeixem.

En primer lloc, l’home es troba situat en un Univers evolutiu. I no solament s’hi troba, sinó que hi està plenament integrat. “Ens quedaríem corglaçats -escriu- si constatéssim l’extensió i la intimitat de les nostres relacions amb l’Univers”. I això de tal manera que “l’ànima humana, per molt creada a part que la imagini la nostra filosofia, és inseparable, tant en el seu naixement com en la seva maduració, de l’Univers on és nascuda”.

Assentada la base que l’Univers és evolutiu, el Món, paral·lelament, està sotmès a l’evolució. El Món ha estat marxant sempre cap endavant des de les formes més primitives de l’ésser viu fins a l’aparició de la consciència, de l’ésser conscient, és a dir, de l’Home. Ha estat, cabalment, el Món el que ha desenrotllat una dinàmica evolutiva que ha donat com a conseqüència l’aparició de l’Home sobre la Terra. I en el si d’aquest Món, l’Home o, més ben dit, la Humanitat també camina cap endavant. Malgrat els horrors i les crueltats escampats arreu, que la persona humana no és capaç d’evitar, el Món cerca sempre nous i millors horitzons. Aquesta és la tasca primordial de la Consciència, l’energia més poderosa de l’Univers, que ha anat incrementant amb el pas de les generacions.

Tractant-se de la reflexió d’un científic cristià i, per tant, d’un creient en la transcendència, Pierre Teilhard col·loca Déu com a eix del seu pensament. Així com l’Home es troba integrat en el Cosmos, Déu està compenetrat amb el Món en el seu procés evolutiu. Déu, en allò que té de més vivent, no està gens lluny de nosaltres, els homes, ni fora de l’esfera tangible per l’esperit. Com a conseqüència de l’absoluta vinculació entre l’evolució del Món i la dinàmica desencadenada des de la creació de l’Univers, el cristià no ha de defugir en cap moment el compromís amb el Món. En qualsevol dels àmbits humans -el pensament, les arts, la política, la investigació, l’economia, la indústria, etc.-, la contribució de cada creient cristià és absolutament indispensable per a l’evolució de la Humanitat en la direcció que la condueix vers la seva plenitud.

Cal considerar que, publicada a mitjan segle XX, quan encara una bona part de la intel•lectualitat catòlica europea no s’havia desprès de la mentalitat neoscolàstica, l’obra de Teilhard de Chardin va ser qualificada de revolucionària i fou sospitosa d’heterodòxia. No va ser fins al 1981 que la persona i l’obra del pensador francès quedaren rehabilitades per les autoritats eclesiàstiques de Roma. Estem a cinc dècades lluny del foc encès del debat teilhardià. En l’actualitat està fora de dubte el fort impacte que el pensament de Teilhard ha causat sobre les directrius de l’humanisme modern. La seva és una obra que tracta de donar una resposta a les inquietuds de la societat contemporània i d’esbandir certs neguits de les persones creients.

Pel que respecta a la vivència del cristianisme, Teilhard de Chardin, obeint a les exigències de l’evolució, també el projecta cap al futur. Conseqüent amb la seva concepció de l’Univers, de la Terra i de l’Home -tres substantius que sempre escrivia en majúscula- anuncia un cristianisme també tributari de l’evolució i del devenir de la Història. I així escriu: “Adorar Déu era en altres temps preferir Déu a les coses, sacrificant-les a Ell”. Ara, que som conscients del fenomen de l’Evolució, “Adorar Déu comporta la dedicació en cos i ànima a l’acte creador associant-nos a Ell, per tal de fer el Món més perfecte amb l’esforç i la recerca. Avui, la caritat, a més de ser compassiva, consisteix en dedicar la vida a l’avenç comú de la Humanitat”.