Reflexions a la Paraula de Déu

El cec

S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: Ja que és a tu que ell t’ha obert els ulls, ¿tu, què en dius, d’ell? Ell contestà: que és un profeta. Jn. 9.1

El cec d’aquest evangeli, ple d’agraïment i d’admiració, va considerar que Jesús tenia la màxima categoria imaginable, era un profeta, que vol dir un home savi amb una intuïció inexplicable, un home molt bo.

Avui quan parlem seriosament de profetes immediatament pensem només en els de la bíblia. Existeixen, però, persones que asseguren conèixer el que passarà en un futur més o menys proper i algunes d’aquestes persones, en paraules del Papa Joan XXIII, són profetes de calamitats i de vegades insisteixen tant que al final fan riure, i tenen un desprestigi propi de la manca de saviesa.

El cec, més endavant, quan pregunta a Jesús si és el Senyor, Ell li respon: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: hi crec, Senyor, i l’adorà. Pensem amb la impressió d’aquell pidolaire cec de naixement quan un home desconegut, amb unes petites maniobres i després de rentar-se se li obren els ulls i pot veure la llum, la gent, el cel blau, que mai no havia vist. No li costa gaire adonar-se que és el mateix Fill de Déu que li dóna la vista i és per això que l’adora. No li feia falta la fe per a creure en Jesucrist perquè el tenia al davant i el veia.

Alguns de nosaltres també ho tenim molt més difícil el fet de creure en Jesucrist. Seria molt més fàcil fruint d’un miracle. Ja sé que això no és vàlid perquè sembla una negociació amb Déu: Si em fas un favor, si m’ajudes ara que passo un mal moment, és a dir, si em dediques un miracle, creuré en tu. Amb el Senyor no es negocia però Ell sense que li demanem ens dóna la llibertat per pensar i fer el que vulguem, creure en Ell o no. Si algú ens força a creure o a fer alguna cosa, aquest no és el Senyor. És millor que pensi que sóc un pecador i si vull fer mèrits davant Jesús, més val que faci les coses estimant. Si un dia vull traspassar la porta de la glòria celestial només dependré de la misericòrdia de Déu, que em coneix bé. He de procurar confiar en Jesús malgrat les meves limitacions i Ell farà que potser un dia hi vegi com el cec pidolaire.

El salm d’avui és el que més m’agrada. Acaba així: Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

Àngel Oliva