Reflexions a la Paraula de Déu

Per superar una situació de tebiesa cristiana

Aquest episodi evangèlic de la samaritana en diàleg amb Jesús és un dels més seductors que ens trobem a la lectura de Sant Joan. Perquè s’estableix una curiositat inicial que va “in crescendo”, en una dona que va a buscar aigua al pou. Ella va experimentant un afecte progressiu per l’home –per a ella només és això, un home jueu desconegut-, que l’interroga, que li explica coses que l’interessen, i que li fa una misteriosa revelació que la corprèn i l’exalta. Ho veiem clarament en el transcurs del diàleg. La samaritana és una estrangera, religiosament rival del jueu amb qui s’ha trobat, però que està al cas de les promeses fetes per Jahvé als antics creients d’Israel, segons les quals un dia vindria un Messies salvador del poble. I aleshores, sobtadament, impensadament, és ella, una dona samaritana, una dona no jueva, la que és objecte d’un anunci inesperat, directe: el Messies, el Crist, “Sóc jo, el qui et parla”.

L’efecte psicològic que provocà en ella l’afirmació de Jesús va ser tan contundent, que la dona deixà la gerra de l’aigua i se n’anà al poble a escampar la notícia d’aquella trobada singular, increïble. Gràcies a les explicacions d’aquell testimoni enardit de la dona, molts samaritans es feren seguidors de Jesús –diu l’evangelista.

Nosaltres, cristians d’avui, sovint no ens prenem seriosament la nostra fe en Jesús. No entrem, o entrem poc, en diàleg amb Jesús que ens parla als Evangelis. Per això, no anem corrents a explicar el que hem vist i sentit al nostre interior. Més aviat ens limitem a anar fent, a anar passant la vida sense pensar a fons en la persona en qui creiem, a qui teòricament seguim, però que coneixem poc, vull dir, que coneixem interiorment massa poc. I per això mateix, en som testimonis molt poc convincents, poc engrescadors de cara als altres.

Per superar aquesta situació de tebiesa i de manca de testimoniatge com a creients, hi ha un revulsiu infal·lible: el contacte sovintejat amb la paraula de Jesús. Ho diu el Papa Francesc: “Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli, broten nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de significat renovat per al món actual. En realitat, qualsevol autèntica acció evangelitzadora és sempre nova”.

Josep-Maria Puigjaner