Reflexions a la Paraula de Déu

Vés-te’n d’aquí Satanàs!

Així de categòrica és la resposta de Jesús i així de contundent hauria de ser també la nostra resposta quan som temptats. La temptació, tant si és interna com externa, té una força tan poderosa que en situacions límit de la flaquesa humana pot ser molt difícil lluitar-hi en contra, però mai no l’hem de considerar invencible, sinó tenir la convicció que estem capacitats per superar-la.

Ho demanem en el Parenostre, “no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació”. Acceptem que som pecadors i la nostra diferència amb Jesús que, a més d’home, és el fill estimat de Déu, tal com es manifesta en rebre el baptisme de Joan.

Que Jesús després de ser batejat s’enfronti a quaranta dies al desert i s’exposi a la temptació, és un exemple clar de la seva humanitat. En tot es comporta com un home, treballa amb les mans, menja i beu, parla i escolta, camina i reposa, plora i riu..., però a diferència de la resta de la humanitat no coneix el pecat, i malgrat això, com a home, no està lliure de ser temptat.

El maligne, sempre a l’aguait, veu la situació de feblesa que el desert provoca en Jesús i no perd l’oportunitat de temptar-lo, perquè creu que en aquest moment de debilitat extrema no sabrà renunciar a tot el que li ofereix.

S’equivoca i en surt malparat, Jesús venç la temptació i amb ella el pecat, de la mateixa manera que no massa temps després vencerà també la mort. Vet aquí, doncs, la gran victòria que per a nosaltres significa la vinguda de Jesús al món, vèncer el pecat, vèncer la mort i convertir-les en la nostra gran esperança de vèncer també, com Ell, el pecat per mitjà del perdó i la mort a través de la resurrecció.

Amb el pas del temps, però, el concepte de pecat se subestima i paral·lelament es qüestiona que hi hagi vida després de la mort. Aleshores, on queda l’esperança? Alguna cosa no acabem de fer prou bé? L’alegria de la bona nova de l’Evangeli hauria de ser més creïble per part de tots.

Dilluns passat, en la visita “ad limina” de 83 bisbes espanyols al Vaticà, el Papa Francesc els va instar a “obrir nous camins i a acostar-se també als no practicants i als no creients, i es va doldre de la indiferència de molts batejats i de la cultura mundana, que arracona Déu a la vida privada i l’exclou de l’àmbit públic”.

La Quaresma és temps de conversió i cadascú ha de fer el seu propi camí. La pregària i la reflexió ens hi poden ajudar.

Josep Maria Lari