Ahir, Diumenge de Rams, s'inicià la Setmana Santa, setmana que per a molts significa descans i vacances; tanmateix, per als creients aquests dies no només poden ser uns dies de repòs, sinó també de contemplació, de pregària. Les celebracions pròpies d'aquest temps ens han d'ajudar a contemplar el gran misteri d'amor que significa la passió, mort i resurrecció de Crist.
La lectura
contemplativa i pausada de la passió de Nostre Senyor Jesucrist
ens ajudarà a aprofundir en tot el que celebrem aquesta setmana. En
la passió, segons Sant lluc, relat que proclamarem aquest diumenge, llegim: “Tota la gent que s'havia aplegat per a
aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven
donant-se cops al pit”. Aquestes paraules ens conviden, també a
nosaltres, igual que als contemporanis de Jesús, a tenir els nostres
ulls fitxats en el crucifix i en els evangelis. Aquesta mirada i lectura ens ha
de portar a fer créixer la nostra fe en el Crucificat i Ressuscitat. Aquell que,
clavat en la creu amb els braços estesos entre cel i terra, ens abraça a tots.
La passió
del Senyor va passar fa XX segles, però malauradament, continua de forma
punyent en els nostres dies. Jesús era brutalment executat cap als anys
trenta de la nostra era, fora de la ciutat. Molts dels bons habitants
de Jerusalem, ni se'n devien assabentar. Eren els dies de la festa de Pasqua i
estaven ocupats preparant les trobades familiars. En els nostres dies hi ha
innocents que, tràgicament, pateixen per raó de la guerra, de l'odi, de
l'enveja, de la cobdícia, de la xenofòbia i per moltes altres causes.
La lectura de la passió ens ha de ser un revulsiu. El dolor dels homes i dones
del nostre temps, està també representat en el nostre crucifix. No podem
desentendre'ns.
Cada any
llegim dos dels relats de la passió que trobem als evangelis. Enguany, avui,
Diumenge de Rams, proclamarem la versió segons sant Lluc, i el Divendres Sant,
com cada any, el relat de sant Joan. El fet que hi hagi quatre relats de la
Passió corresponents als quatre evangelistes és una gran sort. Com diu un
conegut biblista (Raymond E. Brow), és com examinar un gran diamant per
guaitar-lo des d'angles diferents. Tot explicant la mateixa història, cada
autor en subratlla determinats aspectes.
Molt
breument, l'evangelista Lluc destaca la misericòrdia de Jesús, la mirada
benvolent del Senyor envers els seus apòstols, el perdó que Jesús ofereix i
demana al Pare fins a la mort i, sobretot, la innocència del Crucificat.
L'evangelista
Joan, ens fa adonar que és Jesús qui lliurement accepta la seva passió i mort.
Serà detingut i processat, però Ell sempre portarà la iniciativa. Les seves
paraules desconcerten als seus adversaris. I el moment de la crucifixió,
paradoxalment, serà vist com un enaltiment. Ell dona la seva vida, ningú no li
pren, per aquest motiu serà Ell qui proclamarà: "Tot s'ha complert" abans de morir.
Setmana Santa... meditem i contemplen la passió. Dissabte Sant... silenci,
i Diumenge de Pasqua esclat de joia. La mort no té la darrera paraula.
Josep
M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada