En un assaig del Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, el director va dir: “És la part més coneguda. Per això l’heu de cantar com si fos la primera vegada i ningú no l’hagués sentit mai.” En llegir la passió de Jesús per poder fer-ne el comentari, he procurat adoptar aquesta actitud: llegir-la com si fos la primera vegada, amb curiositat, amb obertura, deixant-me colpir per un relat complex i tràgic.
Quin
ventall d’actituds hi trobem? La radical actitud de servei de Jesús: “Jo em comporto entre vosaltres com el qui
serveix.” El coneixement profund de
les nostres febleses, quan anuncia la
traïció de Judes i les negacions de Pere. El combat interior lliurat en la
pregària a l’hort de Getsemaní i la total acceptació de la voluntat del Pare.
La profunda tristesa i solitud en trobar
els deixebles “adormits de
tristor”. No oferir resistència sinó dignitat quan les autoritats religioses el
van venir a buscar.
Per
part dels poderosos i dels qui els manaven, hi trobem les burles i les
injúries. També l’escandalitzar-se de forma hipòcrita: “Quina falta fan els testimonis?” I una forma més subtil
d’agressió: passar-se la responsabilitat els uns als altres. De les autoritats
religioses a Pilat, i d’aquest a Herodes i de nou a Pilat. Un
intent fallit d’intercessió, tot deixant-se endur per la
“preservació de la pau social” davant l’exaltació de la multitud.
L’alegria
de la multitud que aclamava Jesús a l’entrada de Jerusalem, en quatre dies es va convertir en exaltació
covarda i manipulada als crits de: “Crucifiqueu-lo,
crucifiqueu-lo!”
La
fidelitat, bondat i valentia de
Simó de Cirena, de Josep d’Arimatea, i de les dones: acompanyant Jesús
de lluny, fent costat a Maria o preparant el cos per
enterrar-lo. Recordem que les dones seran els primers testimonis de la resurrecció...
La
infinita capacitat de perdó de Jesús en afirmar “Pare, perdoneu-los que no saben el que fan” i la confiança
absoluta en el Pare al darrer moment, abans d’expirar: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.
I
la mirada neta, sense prejudicis, del bon lladre i del centurió: “És veritat, aquest home era innocent”.
Aquest és el reconeixement que fa que Jesús esdevingui Fill de Déu; ho és en
tant que comparteix el patiment i la marginació dels homes; un reconeixement que
es fa extensiu a tots els innocents que avui pateixen: al Iemen, a Síria, a Ucraïna ...les dones
maltractades, els desnonats, els humiliats i perseguits per les seves
idees. Llegint la passió com si fos la
primera vegada, la passió és d’ahir i d’un avui colpidor.
Griselda
Gasulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada