10 d’abril 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

En un assaig del Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, el director va dir: “És la part més coneguda. Per això l’heu de cantar com si fos la primera vegada i ningú no l’hagués sentit mai.” En llegir la passió de Jesús per poder fer-ne el comentari, he procurat adoptar aquesta actitud: llegir-la com si fos la primera vegada, amb curiositat, amb obertura, deixant-me colpir per un relat complex i tràgic.

Quin ventall d’actituds hi trobem? La  radical actitud de servei de Jesús: “Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix.” El coneixement profund  de les nostres febleses, quan anuncia  la traïció de Judes i les negacions de Pere. El combat interior lliurat en la pregària a l’hort de Getsemaní i la total acceptació de la voluntat del Pare. La profunda tristesa i solitud en trobar  els deixebles  “adormits de tristor”. No oferir resistència sinó dignitat quan les autoritats religioses el van venir a buscar.

Per part dels poderosos i dels qui els manaven, hi trobem les burles i les injúries. També l’escandalitzar-se de forma hipòcrita: “Quina falta fan els testimonis?” I  una forma més subtil d’agressió: passar-se la responsabilitat els uns als altres. De les autoritats religioses a Pilat, i d’aquest a Herodes i de nou a Pilat.  Un  intent  fallit  d’intercessió, tot deixant-se endur per la “preservació de la pau social” davant l’exaltació de la multitud.

L’alegria de la multitud que aclamava Jesús a l’entrada de Jerusalem,   en quatre dies es va convertir en exaltació covarda i manipulada als crits de: “Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!”

La fidelitat,  bondat i valentia  de  Simó de Cirena, de Josep d’Arimatea, i de les dones: acompanyant Jesús de lluny, fent costat a Maria o preparant el cos per enterrar-lo. Recordem que les dones seran els primers testimonis de la resurrecció...

La infinita capacitat de perdó de Jesús en afirmar “Pare, perdoneu-los que no saben el que fan” i la confiança absoluta en el Pare al darrer moment, abans d’expirar: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans”.

I la mirada neta, sense prejudicis, del bon lladre i del centurió: “És veritat, aquest home era innocent”. Aquest és el reconeixement que fa que Jesús esdevingui Fill de Déu; ho és en tant que comparteix el patiment i la marginació dels homes; un reconeixement que es fa extensiu a tots els innocents que avui pateixen:  al Iemen, a Síria, a Ucraïna ...les dones maltractades, els desnonats, els humiliats i perseguits per les seves idees.  Llegint la passió com si fos la primera vegada, la passió és d’ahir i d’un avui colpidor.

Griselda Gasulla