Senyor meu i Déu meu
Amb el cor encongit he començat a redactar aquesta reflexió; i és que, malgrat que som molts els que desitgem la pau, sembla que aquesta trigarà a arribar.
Avui,
Diumenge II de Pasqua, o de la Divina Misericòrdia, l’Església ens convida a
reflexionar sobre l’evangeli de l’apòstol a Jn, 20, 19-31.
Aquest
evangeli ens descriu la visita de Jesús ressuscitat als seus deixebles, i al
cap de vuit dies, ara amb la presència de Tomàs l’apòstol incrèdul, que amb el
seu «Senyor meu i Déu meu» fa un acte
de fe (tan gran!) que les seves paraules han transcendit els segles.
Jesús
coneixia els apòstols i sabia de les seves mancances i febleses: a Lc 22,
14-48, veiem la predicció de les negacions de Pere, la traïció de Judes, la
pregària en solitud a la Muntanya de les Oliveres, allà on en aixecar-se de
l’oració els digué: «Per què dormiu?» Malgrat tot, no els fa mai cap retret, és
misericordiós amb ells.
D’actes
de misericòrdia n’hem vist molts a l’evangeli, l’amor misericordiós de Déu no
margina ningú: des de la conversió de l’aigua en vi a les bodes de Canà,
passant pel bon samarità i la multiplicació dels pans i els peixos... Aquí em
ve a la memòria la frase atribuïda a Santa Teresa de Jesús «Manos que no
dais, ¿qué esperáis?»
Aquests
dies ens hem emocionat commemorant que Crist clavat a la Creu fins al final va
practicar la misericòrdia, i abans d’expirar, diu al bon lladre «En veritat et dic, avui, seràs amb mi al
Paradís" i tot seguit adreçant-se
a sant Joan el seu deixeble estimat «Fill
aquí tens la teva mare». I continua «Mare
aquí tens el teu fill».
Preguem
com ho han fet tots els que ens han precedit en la fe. Del llibre «Pregàries
cristianes antigues» p. 425, l’autor Romà el Melode, al s. VI, escrivia: «Afanya’t misericordiós, vine de pressa,
pietós en ajut nostre: tu que pots tot el que vols!»
Que Déu, amb la seva infinita misericòrdia, ens faci a tots misericordiosos i puguem veure arribar la fi de totes les guerres i viure en un món on regni la justícia, l’amor i la pau. Com diu el Papa «Res és impossible per a Déu, ni tan sols posar fi a la guerra».
Rosa Maria Olivella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada