Tot és relatiu i una de les coses que ho fa més evident és el temps; quantes vegades no hem dit “mira quatre dies i ja és Nadal” o bé “però ja comença la Quaresma?”; en canvi, d’altres vegades és totalment a l’inrevés i diem “això no s’acaba mai” o bé “encara falta tant temps per fer vacances?”. I, de fet, no és pas que el temps s’estiri o s’arronsi sinó que depèn del nostre estat d’ànim. El temps avança inexorablement segon a segon, que nosaltres el percebem més curt o més llarg és relatiu.
Això
n’és només un exemple i sinó que li preguntin al genial Einstein, que és qui va
enredar la troca amb la seva teoria formulada així: E=mc2
Ara i
aquí el fet és que ja som al tercer trimestre del curs, un temps transcendental
per a
molts, però, sobretot, per als estudiants, tant els més grans com els més
petits; és el temps en què seran avaluats el seus coneixements i l’aprofitament
de tot el que han o haurien d’haver après al llarg del curs.
I per
a nosaltres què significa?
Hi ha
molts factors a tenir en compte, però n’hi ha tres de molt importants; el
primer és que tímidament sortim d’una pandèmia que s’ha menjat dos anys de les
nostres vides i que ha causat arreu un gran nombre de defuncions; cal afegir
que, si els epidemiòlegs no van errats, el risc d’una nova onada pot ser una
realitat a curt termini. Un altre factor que ens preocupa, i molt, és la guerra
que s’està lliurant a Ucraïna; l’elevat nombre de morts civils, les ciutats
destruïdes, la manca d’aigua, d’aliments i d’atenció sanitària està provocant
l’èxode dels seus habitants cap a d’altres països europeus. Aquest èxode supera
els quatre milions de persones, principalment dones i criatures, i demana un
gran esforç d’acollida. Però, per sobre de tot preocupa, i molt, el perill que
la guerra s’estengui a la resta d’Europa i el risc latent que es faci ús d’armes
nuclears.
I el
tercer factor, per a nosaltres molt significatiu, són els treballs del Sínode
de bisbes que ja han començat i que es clourà el 2023. Recordem la trobada que
vam tenir a la parròquia el passat 12 de març. Hi vam poder expressar amb
llibertat les nostres opinions que el Consell pastoral analitzarà degudament i
de les quals en sortiran les bases per seguir treballant els pròxims mesos.
Amb
aquestes perspectives encarem el final de curs. Com cada any ja té, des d’ara,
unes pautes marcades que s’aniran complint progressivament. La Pasqua és un
temps propici per dur a terme els sagraments de la iniciació cristiana,
baptisme, comunió i confirmació. Els baptismes se seguiran programant d’acord
amb els pares. Els i les catequistes ja estan organitzant el calendari de
primeres comunions dels nens i nenes que participen de la nostra catequesi. I,
pel que fa al sagrament de la confirmació, oportunament informarem del dia d’aquesta
celebració a la qual acostuma a venir el bisbe auxiliar de la Diòcesi de
Barcelona.
Un
quart sagrament que també s’acostuma a rebre per Pasqua és del de la unció dels
malalts, pensat per a aquelles persones grans o amb limitacions que lliurement
prenguin la decisió de demanar-lo. També oportunament informarem quan es farà.
La
renovació del Consell pastoral coincideix també amb aquestes dates. La trobada
extraordinària del mes de maig potser ja podrà ser presencial després que
s’eliminin les limitacions imposades per la pandèmia; fins ara totes les
reunions s’han estat fent via telemàtica. Això, però, ho decidirà el mateix Consell
pastoral.
A la
Catequesi familiar li queden tres trobades: la del 24 d’abril, la del 22 de
maig i la del 19 de juny, que serà la de cloenda.
Que el
Senyor ens ajudi en el nostre camí cap a Ell.
Josep Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada