Temps de Pasqua

És el temps de l’Any Litúrgic que va des de la festivitat del Diumenge de Pasqua fins al Diumenge de la Pentecosta. Un temps en el que se’ns invita a aprofundir el Misteri que és el fonament de la nostra fe d’església, fe en la Pasqua de Crist, el Misteri de la Mort/Resurrecció de Jesús i fe en la donació de l’Esperit Sant com a força permanent que ens dona vida nova i que renova tot l’univers. Durant aquest temps, gairebé tots els diumenges, en tots tres cicles de lectures, se’ns proclamarà l’evangeli de Sant Joan. La forma d’aquest evangeli té l’aparença d’una narració de la vida de Jesús, com la que ens narren els sinòptics, però, en realitat, és l’evangeli menys històric de tots, però, en canvi, és el que millor ens obre les portes per entendre la vida de Jesús, perquè la perspectiva des de la qual es llegeix tota la seva vida és sempre la de la visió pasqual. Tots els discursos, tots els miracles, totes les aparicions de Jesús que, durant aquest temps, se’ns proclamaran, s’han d’interpretar des de l’òptica de qui ha viscut de molt a prop i ha experimentat molt profundament la mort i la vida nova de Jesús.

Però per creure en la resurrecció de Jesús, per creure que la vida és present més enllà de la mort, per creure que la foscor no pot ser mai per sempre i que la llum del sol es fa present dia rere dia al trenc de l’alba, no n’hi ha prou amb el testimoni dels qui ja ho han experimentat, sobre tot si preval el prejudici d’una determinada visió de la realitat i del món. A Maria Magdalena i a les altres dones no se les va creure ningú, encara que elles ja havien tingut l’experiència d’un Jesús transfigurat i ple de vida; tampoc va creure-hi Tomàs, encara que els seus companys li van dir que ja l’havien vist i que s’havia fet present enmig d’ells; i és que Jesús sovint es fa present als seus deixebles mentre estan reunits o treballant, però no acaben de reconèixer la seva presència fins que ell, amb una paraula o amb un gest, els expressa el desig de menjar i compartir amb ells una estona.

La nostra celebració de la Mort i Resurrecció de Crist és i serà sempre la celebració d’aquest misteri que oscil·la entre la llum i la tenebra, entre un constant acomiadar-se i el ser definitivament present (segons Sant Joan), entre l’ocultació de la corporeïtat (festa de l’Ascensió) i la presència d’un alè de vida que és l’Esperit (festa de la Pentecosta), entre un morir a tot allò que és vell i un aixecar-se per abraçar una vida nova que no s’acaba (segons Sant Pau). Per celebrar la Pasqua cal desterrar les fixacions de la ment que ens aboquen a la ceguera i cal tenir les ulls i, sobre tot, el cor ben oberts, per a descobrir les possibilitats del món en que vivim i, molt en particular, el fons de les persones que ens envolten i fan camí al nostre costat (deixebles d’Emmaús). Tots necessitem alguna vegada que hi hagi algú que amb la seva paraula o amb un petit gest, com per exemple compartir el camí de la vida, ens ajudi a canviar la nostra manera de veure-la i també de viure-la.

 

Anton-Ramon Sastre