Amics, amigues:
Acabem
de proclamar aquell anunci que escoltaren unes dones, el matí del Diumenge
de Pasqua: "¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és
aquí: ha ressuscitat”, mentre, esverades, veien el sepulcre buit.
Ara,
nosaltres passats més de dos mil anys, també, hem escoltat aquesta proclama en
aquesta joiosa vetlla, i com elles, ens preguntem: quin significat té
l'expressió: ha ressuscitat?
Potser
ens anirà bé fer memòria sobre com s'ha arribat a aquest moment. Diumenge
passat, tot celebrant el dia que Jesús entrava a la ciutat de Jerusalem, aquí
mateix, en aquesta església, escoltarem el relat de la Passió de Jesús, segons
l'evangelista Lluc. L'evangelista ens deia que, després de la mort del Senyor: S'estaven
allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des
de Galilea i que s'ho miraven. Aquelles persones havien estat testimonis dels fets que havien
passat aquells dies a Jerusalem. També nosaltres de forma sacramental, hem
reviscut els fets que van passar a Jerusalem. Recapitulem, el Dijous Sant
llegíem el relat de la Cena del Senyor, segons sant Joan. I com ens va recordar
el pare Ramon Maria, en aquell sopar, Jesús, tot rentant els peus als
deixebles, ens ensenyava que només serem fidels seguidors seus si som servidors.
En aquell primer Dijous Sant, es recordava la Pasqua jueva, i amb el gest de
donar-se Jesús en el pa i el vi, el Senyor proclamava que es complia el que diu
el salm 115. "Vós em trencàreu les cadenes." El missatge és un
missatge de llibertat. El divendres, llegíem el Passió, segons sant Joan.
En aquest evangeli se'ns subratlla que és el mateix Jesús qui es lliurà als
seus adversaris, tot preguntant-los: "¿Qui busqueu?"; buscaven
Jesús de Natzaret, i aleshores ell reafirmà per tres vegades: "Soc jo"
I com ens recordà, Mn. Lluís, Ell és el camí, la veritat i la
vida, Ell és el Bon Pastor que donà la vida per les seves ovelles,
Ell és el que morint en la Creu es donà totalment, perdonant i
solidaritzant-se amb tots els pàries de la terra.
I
ara, retornem a aquelles dones, el diumenge, després d’haver complert el
descans del dissabte, amb les espècies aromàtiques que havien comprat, van
anar a retre homenatge al cos sense vida de Jesús. Per a aquestes dones
ungir el cadàver del Senyor és una forma de recordar, i d'agrair, tot el que el
Senyor havia significat per a elles. Aquell Jesús al qual havien seguit des de
Galilea, que havien acompanyat, plorant en el camí del Calvari, i Ell les
havien consolat.
Maria
Magdalena, Joana, i Maria, mare de Jaume, eren el nom d'aquestes dones,
estranyades, i atemorides quan s'adonaren que el sepulcre era buit. Fou
aleshores que escoltaren l'anunci de dos homes de vestits refulgents, que els
digueren que el Senyor havia ressuscitat i també els donaren una explicació,
que em sembla que és sorprenent, i no sempre ens hi fixem prou. Els homes
afegiren: Recordeu com us parlava quan era a Galilea, i us deia que el Fill
de l'home havia de ser entregat a uns homes pecadors, que havia de ser
crucificat i que, al tercer dia, havia de ressuscitar. Us confesso que quan
aquest matí, tot preparant aquesta homilia, he tornat a rellegir l'evangeli
d'aquesta nit, m'he detingut en aquestes
paraules, el Fill de l'home havia de ser entregat a uns homes pecadors, que
havia de ser crucificat. He llegit el capítol sencer i en l'Evangeli de
Lluc he trobat en dues ocasions més
aquesta afirmació, ara les dues en llavis de Jesús Ressuscitat. El Ressuscitat,
tot adreçant-se als deixebles d'Emmaús, els
va dir: No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la
seva glòria? I després quan Jesús s’apareix als seus deixebles, insisteix: “Així
ho diu l'Escriptura: "El Messies ha de patir i ha de ressuscitar
el tercer dia d'entre els morts". La pregunta és inevitable: què
significa "el Fill de l'home havia de ser entregat a les mans dels
pecadors"? ¿És que Jesús és com els herois de la tragèdia grega, que
quan neixen ja tenen marcat el seu destí i fatídicament l'hauran de complir? Com,
per exemple, el llegendari Èdip, que faci el que faci no es podrà escapar del
seu destí de matar el pare i casar-se amb la mare. Em sembla que ens equivoquem
si anem per aquests camins. A parer meu, amb aquestes paraules Jesús ens diu
que ell , voluntàriament, ningú l'obliga, ha volgut compartir les
esperances, però també les angoixes de la humanitat i fer-ho en el si de la
nostra història; per aquest motiu serà víctima del que hem anomenat el problema
del mal. Aquest mal que sembla que s'imposa. Entre tots hem fet i fem un món on
hi ha guerra, enveja, ambicions, mentides, set de poder, corrupció, etc. Aquest món rebutja l'home i la
dona bons. A la carta als cristians hebreus se'ns diu que grans personatges de
l'Antic Testament acabaren els dies de forma tràgica, i l'autor ho explica
dient: és que el món no era digne d'acollir-los. (Hb 11, 38) El "món", entenent el
"món" en el sentit que li dona sant Joan, com a sinònim de mal,
rebutja aquell que es guia per la veritat, aquell la vida del qual és
servei envers els més febles, aquell que creu en la veritable justícia, el qui
té un cor sensible i compassiu als sofriments dels altres.
Enfront
de la força del mal tenim la temptació de dir: no hi ha res a fer, tot serà
sempre igual. Les notícies ens deceben: guerra, corrupció. Sort que hi ha
el testimoni de persones que amb la seva actuació diuen, com diu el cantant: Nosaltres
no som d'eixe món; i amb el seu treball abnegat, amb la seva estimació
desinteressada i gratuïta no ens conformen amb un món ple de mal.
Jesús, durant la seva vida mortal, va estar al món, no en va fugir, però no fou
del món. Lluità contra aquest mal, per dir-ho amb paraules bíbliques, ho va fer
suportant un atac molt dur per part dels pecadors, però a ell res ni ningú el
va doblegar, tenia posada la seva confiança en Déu. Ara, amb la proclamació de
la seva resurrecció, se'ns diu que la mort, no sols la mort biològica, sinó tot
el que hi ha de mort enmig nostre, serà aniquilada; el que no dona vida no
tindrà la darrera paraula, ja que amb la resurrecció de Jesús sabem que la
veritable vida, és tot el que fructifica, i només això perdura. Dient-ho amb
paraules de sant Pau: La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva
victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? ( 1 Cor 15,55).
Ara
entenem la metàfora del gra de blat. Jesús fou com el gra de blat que va ser
enterrat, fins a podrir-se en el món i així va donar vida. L'existència de
Jesús no fou, la d’algú que s'ho mira des de la barrera . L'autor de
la carta als filipencs, ens ho diu amb altres paraules, Ell, que era de
condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó
que es va fer no res: prengué la condició de servent i es feu semblant als
homes. Essent humà el seu aspecte, s'abaixà i es feu obedient fins a la mort, i
una mort de creu. (Fp. 2, 6-8). No és fàcil assimilar el missatge
d'aquesta nit. El relat evangèlic de Lluc, amb gran pedagogia, ens explica, que
el missatge de la resurrecció només el podrem acollir si, oblidant-nos de
nosaltres mateixos, estimem.
Tornem
a les dones. Elles, desafiant els inconvenients, anaren amb afecte a amortallar
el cos de Jesús, que no és sinó el signe extern d'una realitat més profunda:
estimen a Jesús. I foren elles les qui, desprès d’escoltar la proclama que Jesús havia ressuscitat i deixant enrere
el sepulcre, anunciaren tot això als onze i als
altres.
I Pere
se n'anà corrents al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié que no hi havia
res més que el llençol d'amortallar tot aplanat, i se'n tornà a casa, preguntant- se amb
estranyesa què podia haver passat. D’altres, com els deixebles d'Emmaús,
se'n van de Jerusalem de bon mati, sense cap mena d'esperança, tot dient: És
cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al
sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut
una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb
nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les
dones havien dit, però a ell no l'han vist pas. Aquesta nit no vull fer
demagògia parlant del feminisme, però aquests detalls no els podem
obviar. Foren dones les primeres que testimoniaren la resurrecció, les primeres
que cregueren. Dones que en la societat bíblica no podien pregar juntament amb
els homes, ni podien testimoniar davant dels
tribunals. Foren elles, ja que són els petits i senzills els qui descobreixen allò
que els és amagat als savis i poderosos.
Acabo.
Us convido en aquests dies de Pasqua a llegir els diferents relats de la resurrecció
que ens narren els quatre evangelistes. Ho podeu fer llegint-los directament de
la vostra Bíblia, o bé, llegint els evangelis que proclamarem aquesta setmana
en les misses. Les narracions són unes catequesis sobre la resurrecció. Els
evangelistes, per mitjà d'uns relats, ens expliquen allò que és motiu de joia
per a tots nosaltres. I us adonareu del
gran missatge
Amb
la resurrecció de Jesús, se'ns diu que el Déu de Jesús, és un Déu de Vida i no
de mort. Els homes podran destruir la vida de mil maneres, però si Déu ha
ressuscitat Jesús, això significa que només vol la Vida, amb majúscules, per a
nosaltres. Des d'ara només hi ha una manera de viure: posar la vida on altres
posen la mort.
Déu
és el Déu dels pobres. Jesús ja ho havia predit, Feliços els pobres en l'esperit,
perquè d'ells és el Regne del cel. Déu és el defensor dels pobres,
d'aquells que com el Fill de l'home no tenen on reposar el cap. El governador
Pilat tenia poder, els fariseus intentaven instrumentalitzar Déu a favor seu,
però en la resurrecció se'ns diu que són els petits i humils els qui seran
enaltits.
Déu
ressuscita els crucificats. Jesús morí a la Creu posant la seva confiança en
Déu. Amb la seva resurrecció se'ns diu que no s'equivoca confiant el seu alè al
Pare. Déu no està del cantó dels que crucifiquen, sinó dels crucificats.
Amics
i amigues, contemplem el Crist ressuscitat, Ell camina al nostre costat,
ens ajuda, ens infon ànims, Ell eixuga les nostres llàgrimes, i amb Ell
sabem que malgrat tot, el cel nou i la terra nova han començat a ser una realitat.
Així,
doncs, no busqueu entre els morts el qui ha ressuscitat.
A
tots, Bona Pasqua.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada