Reflexions a la Paraula de Déu

La noia tindrà un fill

Hem arribat al final de l’Advent i som a les portes del Nadal, i Isaïes que ens ha acompanyat durant tot aquest temps d’Advent, passa el protagonisme al mateix Senyor, Ell ens donarà un senyal: ”la noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel que vol dir Déu és amb nosaltres”. Aquesta realitat passa per Josep i Maria que d’una manera o altra hauran de conviure amb el misteri, tots dos reben el mateix anunci: “No tingueu por”, com per donar a entendre que el misteri que rebran transcendeix el coneixement humà; a partir d’aquí entrem en el camí misteriós de la fe.

Sant Bernat fa una reflexió molt adient per entendre bé el sentit autèntic del Nadal, coneixem tres vingudes del Senyor; a més de la primera i l’última hi ha una vinguda entremig de les dues, en la primera fou vist a la terra i ha conviscut amb els homes, i en la darrera tothom veurà la salvació de Déu; enmig de les dues hi ha una vinguda oculta que només veuen els elegits del Senyor, que el veuen dins seu. Déu no estima des de fora estant, a diferència de com estimen les persones. K Ranher ho diu molt bé: aquesta experiència del cor és l’única amb la qual es pot comprendre el misteri de Nadal, Déu s’ha fet home, mai no estarem sols, en tots nosaltres hi ha Déu. El Nadal ens l’han desfigurat tant que avui sembla gairebé impossible ajudar algú a comprendre el misteri que conté. Potser hi ha un camí que ens cal recórrer per descobrir el misteri de Nadal; tenir el valor de quedar-te sol i acostar-t’hi silenciosament i abandonar-te en confiança, el sentiràs com Maria que en guardava els records en el seu cor. Deixem-nos entendrir per l’Infant de Bethlem i diem amb el poeta ”quan ve Nadal, la cançó del miracle, amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar amb unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare coses que vinguin de dintre del cor” ...BON NADAL!

I ara permeteu-me un apunt personal: avui fa 63 anys que el bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego va ordenar-me prevere a mi i a altres companys al servei de l’Església de Barcelona. D’aquests anys, més de la meitat els he passat a Sant Ildefons gràcies a una amable invitació de Mn. Joan Alemany. Quants records d’aquesta casa! Juntament amb les persones estimades amb qui hem anat coincidint i guiats per l’empremta del Vaticà II anem configurant la comunitat que tots volem i que tant estimem, ajudats per la força que ens ve de l’Esperit. Gràcies a tots vosaltres pel vostre compromís, per la vostra amistat i companyia i sobretot gràcies a Déu de qui rebem tot bé.

Lluís Saumell