Reflexions a la Paraula de Déu

Pregar amb confiança

L’evangelista sant Lluc ens continua presentant a Jesús fent el seu camí cap a Jerusalem. Aquest viatge no és només geogràfic, Ell va a la Ciutat Santa a complir la voluntat del seu Pare. Durant la ruta, el Senyor anuncia la Bona Nova amb fets, i paraules. En el fragment que llegim avui, Jesús ens instrueix sobre un dels temes preferits per l’Evangelista Lluc, la necessitat de pregar insistentment.

Com li agrada al Senyor, ho fa amb pedagogia i per mitjà d’una paràbola. Paràbola que té dos protagonistes, un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. I una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El primer representa el pitjor del que es pot esperar d’una persona que té la missió d’impartir justícia. No tan sols no compleix amb el seu deure, sinó que amb la seva no actuació ajuda a perpetuar i a engrandir la injustícia envers el més febles. La vídua simbolitza la pobresa més absoluta, no té res i ningú li dona cap cop de mà, ni tan sols aquell, el jutge, que hauria de ser el defensor dels pobres.

La vídua aparentment no té res, però tal com se’ns descriu a la paràbola , posseeix quelcom més que béns materials, té la raó i la perseverança, i no es rendeix davant del mal, confia que la justícia vencerà la ignomínia.

L’ensenyament és clar. En primer lloc, mai ens hem de rendir davant de la injustícia, les forces del mal a vegades semblen que son fortins que no es poden derruir, però al final el que és just s’imposarà. Tinguem-ho present en els nostres dies.

En segon lloc, si el jutge sense entranyes al final s’ha de rendir davant la insistència del clam dels pobres, Déu que és amor i misericòrdia, defensor de pobres i vídues, mai deixarà a la seva sort els febles i indefensos. Jesús ens ho diu molt clar .¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat.

Pregar, no és sinònim de rebre regals, pregar vol dir posar-se davant de Déu, dialogar amb Ell, tot presentant-li , sense fissures, la nostra vida, posar-hi la confiança, amb la més absoluta seguretat que Ell no ens deixa.

Jesús, acaba el seu ensenyament amb unes paraules inquietants :“Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? És una observació important, que ens interpel•la a tots. Creure significa posar la nostra confiança en Déu, que és molt més que ser una persona religiosa. La persona , només religiosa, segueix unes normes i participa a un culte. La persona creient, confia en Déu i prega. Jesús amb la seva vida i pregària ens ensenya a ser creients.

Josep m. Jubany