Reflexions a la Paraula de Déu

Esclaus o lliures?

L’obra de Lluc té una estructura interna que no s’hauria de trencar. Si comencem el capítol 17 pel verset 5, perdem el sentit que l’autor dóna al text. Els versets 1-4 (omesos) ens donen el context d’allò que avui hem llegit. Parlen de l’escàndol que representen els marginats, els petits d’aquest món, però, també de qui el provoca: ai dels qui estan darrera l’explotació dels éssers humans i son responsables de l’empobriment dels altres. Els quatre primers versets també parlen del perdó com a condició “sine qua non” en les relacions humanes i per seguir Jesús.

Davant d’això, els deixebles fan una petició urgent: “Doneu-nos més fe”, suposant que en tenen, però la resposta de Jesús, “només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa…”, deixa entendre que no en tenen gens ni mica. Però, què és la fe? Potser, és el coneixement d’unes “veritats”? unes pràctiques rituals? o més aviat és una adhesió a la persona de Jesús, una convicció profunda que el seu missatge il•lumina totes les situacions i experiències? Si cadascú de nosaltres, la nostra humanitat, tinguéssim una fe menuda com un gra de mostassa, podríem moure les muntanyes de la duresa interior, de l’ego, i llançar tots els egos al mar. Se’ns mostra que perdonar és propi de la persona humana; tanmateix, si ens costa tant, vol dir que no ens estem desenvolupant harmoniosament d’acord amb les nostres arrels. Quan estimem, servim els altres, perdonem, som solidaris, estem fent el que hem de fer com a fills de Déu que som.

Les dues analogies que proposa Jesús parlen d’una societat en què els drets humans no hi són reconeguts :“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat...” Lluny de justificar l’esclavitud és una constatació de la realitat d’aquells temps. Avui, l’esclavitud està abolida legalment, però continuen existint maneres desastroses d’esclavatge que fan feredat. Son esclaus d’avui tots els que passen d’un contracte temporal a un altre amb sous miserables, els humiliats, els que viuen sota el flagell de les injustícies…

Jesús acaba llançant una ironia: igualment vosaltres… digueu: “Som servents sense cap mèrit…” És com si digués, si voleu viure la vostra vida complint normes, considerant-vos esclaus, pitjor per vosaltres, tanmateix, en realitat esteu cridats a ser i a viure com a fills lliures del Pare.

Esther Bochita