Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (9)

D’altra banda, el creixement econòmic tendeix a produir automatismes i a homogeneïtzar, amb vista a simplificar procediments i a reduir costos. Per això és necessària una ecologia econòmica, capaç d’obligar a considerar la realitat de manera més àmplia. Perquè «la protecció del medi ambient haurà de constituir part integrant del procés de desenvolupament i no podrà considerar-se en forma aïllada». Però al mateix temps esdevé actual la necessitat imperiosa de l’humanisme, que per ell mateix convida els distints sabers, també l’econòmic, vers una mirada més integral i integradora. Avui l’anàlisi dels problemes ambientals és inseparable de l’anàlisi dels contextos humans, familiars, laborals, urbans, i de la relació de cada persona amb si mateixa, que genera una determinada manera de relacionar-se amb els altres i amb l’ambient. Hi ha una interacció entre els ecosistemes i entre els diversos mons de referència social, i així es mostra una vegada més que «el tot és superior a la part».

Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment amenaçat. És part de la identitat comuna d’un lloc i una base per a construir una ciutat habitable. No es tracta de destruir i de crear noves ciutats suposadament més ecològiques, on no sempre esdevé desitjable viure. Fa falta incorporar la història, la cultura i l’arquitectura d’un lloc, mantenint-ne la identitat original. Per això l’ecologia també suposa la cura de les riqueses culturals de la humanitat en el seu sentit més ampli. De manera més directa, reclama prestar atenció a les cultures locals a l’hora d’analitzar qüestions relacionades amb el medi ambient, posant en diàleg el llenguatge científico-tècnic amb el llenguatge popular. És la cultura no sols en el sentit dels monuments del passat, sinó especialment en el seu sentit viu, dinàmic i participatiu, que no pot excloure’s a l’hora de repensar la relació de l’ésser humà amb l’ambient.

Perquè pugui parlar-se d’un autèntic desenvolupament, caldrà assegurar que es produeixi una millora integral en la qualitat de vida humana, i això implica analitzar l’espai on transcorre l’existència de les persones. Els escenaris que ens envolten influeixen en la nostra manera de veure la vida, de sentir i d’actuar. Alhora, en la nostra habitació, en la nostra casa, en el nostre lloc de treball i en el nostre barri, usem l’ambient per a expressar la nostra identitat. Ens esforcem per adaptar-nos al medi, i quan l’ambient és desordenat, caòtic i carregat de contaminació visual i acústica, l’excés d’estímuls ens desafia a intentar configurar una identitat integrada i feliç.