Reflexions a la Paraula de Déu

El neguit de Joan el baptista

Una de les figures senyeres per aprofundir el sentit que l’Advent pot tenir per a nosaltres és la persona de Joan el Baptista. En cap passatge dels evangelis Jesús fa una exaltació tan gran d’una persona com la que fa de Joan a l’evangeli d’avui. Jesús recorda a tots els qui l’escolten la fermesa del caràcter de Joan, la seva humilitat, la seva austeritat, el seu absolut compromís per cercar què és el que Déu vol dels homes i dones. Jesús va descobrir en l’actitud i predicació de Joan una gran coincidència amb la vocació i missió que ell mateix duia en el cor. També Jesús predicava la conversió de cor i també va aplegar seguidors a la riba del Jordà.

A Joan, empresonat per ordre d’Herodes, li arribaven notícies del rebombori que s’havia format entorn a Jesús. A la vora del Jordà, Joan va intuir que Jesús era el Messies que el poble esperava, el que iniciava un temps nou i definitiu, el que batejaria “en l’Esperit de Déu i en el foc”, el que jutjaria els homes, destriant el blat de la palla. Neguitós com era, Joan creia que l’hora de fer justícia era imminent. Pressentia que els seus dies s’acabaven i desitjava veure realitzat el que sempre havia somniat. “Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Més que la formulació d’un dubte, Joan expressa a Jesús la seva impaciència: A què esperes? Quan posaràs les coses en el seu lloc? Quan faràs justícia entre justos i pecadors?

La resposta que Jesús dona als deixebles de Joan vol temperar el seu neguit i els cita una sèrie de textos del profeta Isaïes: estic fent molts signes que revelen que els temps nous, els temps de l’alliberament del mal, ja han arribat i, sobretot, que “els pobres reben l’anunci de la bona notícia”. Jesús sabia que Joan l’entendria, perquè cap dels dos pretenien trencar la canya fràgil i esquerdada d’un poble humiliat i mal governat. L’establiment del Regne de Déu Jesús mai no el va entendre com un temps de càstig o de venjança, sinó com un procés de maduració, potser un temps de violència, però que acabaria imposant-se per la força de l’Esperit.

L’evangeli d’avui hauria d’haver inclòs les darreres paraules de Jesús als qui l’escoltaven: “Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I, ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir”. Malaquies (3, 23), l’últim dels profetes, havia dit que Elies vindria a la fi dels temps a preparar el poble per rebre el Messies. Equiparant Joan a Elies, Jesús està dient que Joan no anava equivocat, perquè amb Joan havia començat la preparació de l’últim de tots els temps. Els nostres.

Anton Ramon Sastre